Edició de «Josep Ribelles Comín»

{{Biografia|
| nom = Josep Ribelles Comín
| image = [[Image:José Ribelles.png|180px|Josep Ribelles Comín]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Bibliógraf i periodiste
| data_naix = [[7 de juliol]] de [[1872]] 
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[19 de setembre]] de [[1951]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Ribelles Comín''' ([[Castelló de la Plana]], [[7 de juliol]] de [[1872]] - † [[Barcelona]], [[19 de setembre]] de [[1951]]) fon un bibliógraf, [[periodiste]] i animador cultural [[Comunitat Valenciana|valencià]]

== Biografia ==

Josep Ribelles naixqué el 7 de juliol de l'any 1872. Era una persona molt estudiosa i vocacionalment escritora. Era fill d'agricultors modests del barri de Tosquella de la ciutat de Castelló.

S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de [[Castelló de la Plana]], a on fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.

En l'any [[1898]] se traslladà a [[Barcelona]]. Fundà la revista ''Barcelona Urbana'', dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la [[Diputació de Barcelona]] i allí fixà definitivament la seua residència. Com a funcionari de la Diputació, en l'any [[1905]] [[Prat de la Riba]] li encarregà l'inventari de lo que seria la futura Biblioteca de Catalunya, del que tant de partit trauria més tart l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC).  

Des de Barcelona colaborà en la societat [[Lo Rat Penat]], que li premià un treball sobre el filòlec [[Pere Labèrnia i Esteller|Pere Labèrnia]], ''Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller'' i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: ''Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial'', a on fon premiat en els [[Jocs Florals]] de [[1902]].

En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] i el Centre Regional Valencià. En l'any [[1914]] fundà la publicació periòdica ''Biblioteca Valenciana Popular'' destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.

Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any [[1899]], el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament. 

Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografia de la Llengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional de Madrit]], premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna.

Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent a Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]] i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]].

En l'any [[1943]] publicà un opúscul, ''Arnaldo de Vilanova castellonense?'', en el qual reivindicava que [[Arnau de Vilanova]] havia naixcut en [[Vilanova d'Alcolea]], potser per error en confondre el lloc de naixença en [[Vilanova del Grau]], actual [[Grau de Valéncia]].

== Obra ==
[[Archiu:Ribelleslli.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]

En l'any [[1905]], Josep Ribelles Comín publica ''Bibliografía de la Lengua Valenciana'', obra premiada en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]], premi concedit per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. 

L'obra és un catàlec raonat de totes les obres escrites en [[llengua valenciana]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna. L'obra completa conté cinc toms.    

* ''Bibliografia de la lengua valenciana'' (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: ''Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días''. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074.

{{Cita|''Las '[[Trobes de Mossén Jaume Febrer|Trobes', de Jaume Febrer]], y en las notas críticas a la Bibliotheca Hispana Vetus, en el tomo II, impreso en 1788, inicia 'la hipótesis, de los dos Febrers, uno del siglo XIII y otro del XIV', añadiendo que el carácter moderno de la lengua en que las 'Trobes' aparecen escritas pudo ser efecto de sucesivas alteraciones del texto antiguo, atribuyendo la principal culpa de las mismas a [[Onofre Esquerdo]]''|''Bibliografia de la Lengua Valenciana'' (Madrit, 5 volums, 1920-1984), per Josep Ribelles Comín}}

== La prensa en Castelló ==

Fins a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] s'editaven en la ciutat de Castelló un total de sèt periòdics diaris:

* ''El Clamor''
* ''Diario de Castellón''
* ''El Heraldo de Castellón''
* ''La Provincia Nueva''
* ''El Diario de la Mañana''
* ''Libertad''
* ''República''

Tots ells han desaparegut. El periòdic local ''[[Mediterráneo]]'' aparegué en l'any [[1938]], utilisant tot l'utillage del ''Diario de Castellón''.

== Cites ==

{{Cita|Per a la sensibilitat anticatalanista, Ribelles es un anticatalaniste, puix no li escarota parlar de l'unitat de la llengua entre Valencia i Catalunya. Per a la sensibilitat pancatalanista, Ribelles es un blavero, puix encapçala el seu llibre en la denominació llengua valenciana, i l'utilisa en plena normalitat a lo llarc dels diferents volums.|'Valencianisme en el temps (I) (els fragments historics)', per [[Carles Recio]] (L'Oronella. Servicis Editorials Valencians, S.L., Valencia, 1996)}} 

== Referències ==

* Gascón Pelegrí, Vicente. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X.

== Bibliografia ==

* Benito Vidal, R. ''José Ribelles Comín. El bibliógrafo de la Lengua Valenciana'' (Colecció: Biografies valencianes, Dirigida per [[Carles Recio]], [[Diputació de Valéncia]], [[1999]]) ISBN: 84-7795-228-0.

== Enllaços externs ==

* [http://dbe.rah.es/biografias/39905/jose-ribelles-comin Josep Ribelles Comín - Real Acadèmia de l'Història]
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/ribelles-comin-origenes-periodismo-castellon-1834_919348.html ''Ribelles Comín y los orígenes del periodismo de Castellón desde 1834'' - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] 

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Castellonencs]]
[[Categoria:Bibliógrafs]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]
[[Categoria:Editors valencians]]