Edició de «Juan Vilanova i Piera»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
| − | Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en | + | Conseguí una plaça de catedratic d'Història Natural en l'Universitat d'[[Oviedo]] i despuix de viajar a [[París]] a on residí per quatre anys, i de realisar diversos viages per [[Europa]] en els quals reuni una colecció de minerals i fossils que acabaren en el Museu d'Història Natural madrileny, fon nomenat, en [[1852]] catedratic de Geologia i Paleontologia en l'Universitat de Madrit. Despuix de separar les dos especialitats, Vilanova conservà la de Paleontologia, que mantingué fins la seua jubilacio. |
Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat. | Treballà junt en Antonio Orio, de mineralogia, José María Solano, de geologia i Francisco Quiroga de cristalografia en els que formà el nucleu de les disciplines d'estudi de la [[Terra]] en dita universitat. | ||
| − | En | + | En [[1867]], propon la realisació de Congressos Geologics Internacionals, donant mostres de la seua activitat d'investigació i continu contacte en els seus coleges internacionals. |
Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol. | Participà en la Comissió del mapa geologic, i posteriorment en la Junta Nacional d'Estadistica (organisme que la substitui), a on colaborà com vocal per a les provincies de [[Castelló]] i [[Valéncia]]. Esta és una obra de gran transcendencia per al estudi i explotacio del sol. | ||
| − | Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en | + | Formà part del grup fundacional de la Societat espanyola d'Història Natural en [[1871]] en la que participà molt activament i de la que fon president en [[1878]]. Son rellevants les edicions dels Anals de la Societat. Ademés fon membre de la Real Academia de Ciencies Exactes, Fisiques i Naturals des de [[1874]]. |
| − | Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en | + | Entre atres fets notables de la seua prolífica carrera està la primera descripció de la troballa d'un dinosauri en [[Espanya]] (restes d'Iguanodó en Utrillas, [[Terol]] i [[Morella]] (Castelló) o el defendre com autentiques les pintures rupestres de la Cova d'Altamira, en contra de l'opinió generalisada que se resistia tenaçment a considerar-les com tals. Descobrí importants jaciments, com Parpalló i la Cova Negra. Juan Vilanova morí en Madrit en [[1893]]. |
En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia: | En quant a les teories de l'orige de la vida en la terra, Vilanova era creacionista pero no rebujava les noves teories que anaven sorgint. Encara que aixina, se mantingué en contra de les idees evolucionistes de [[Darwin]] i Huxley. Comell mateix dia: | ||