Edició de «Julio Casares»

{{Biografia|
| nom = Julio Casares Sánchez
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Músic, filòlec i diplomàtic.
| data_naix = [[26 de setembre]] de [[1877]] 
| lloc_naix = [[Granada]], [[Andalusia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1 de juliol]] de [[1964]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en [[1939]].

== Biografia ==

Julio Casares batejat en la parròquia de Sant Gil i Santa Ana de Granada, ciutat en la que feu els seus primers estudis. Destacà des de molt jove com a violiniste, aplegant a participar en un concert en el Teatre Principal en sols nou anys. Continuà la carrera de violí en Madrit en el professor José del Hierro fins a ingressar en l'Orquesta del Teatre Real en l'any [[1896]], institució que va abandonar per a eixercir la carrera diplomàtica.

Obtingué una plaça, per oposició, en el Ministeri de l'Estat. Destinat en [[París]], va deprendre japonés en l'Escola Superior de Llengües Orientals; dos anys més tart es va establir en [[Japó]], a on va completar els seus estudis de llengua. En el mes d'agost, és enviat pel Ministeri de l'Estat en destí a la llegació diplomàtica en [[Tòquio]], compaginant els seus treballs diplomàtics en activitats musicals (concert de violí en [[Singapur]] i treballs sobre música japonesa per a violí). 

Durant la seua estància contrau [[matrimoni per poders]] en Maria Koehler Lucas a la que havia conegut durant els seus estudis en el Conservatori de Madrit, a on cursava la carrera de piano en la que va obtindre el títul en la calificació de “virtuosisme”. D'este matrimoni naixerien Julio, María Luisa, Cristian, Pelayo i Lorenzo. Durant anys va treballar en l'oficina d'interpretació de llengües, pels seus coneiximents de francés, alemà i atres llengües eslaves. Queda referència de que va aplegar a manejar-se en díhuit idiomes. 

Prengué possessió de silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 8 de maig de [[1921]] en el discurs titulat ''Nou concepte del diccionari de la llengua'', sent contestat per [[Antonio Maura y Montaner]]. En eixa institució va ocupar també el quinzé càrrec de secretari perpetu, per al que fon elegit el 7 de decembre de [[1939]], permaneixent en ell fins a la seua mort.

El 23 d'agost de [[1934]] el president de la República ([[Niceto Alcalà-Zamora y Torres]]) el nomena delegat suplent d'Espanya en la quinzena Assamblea de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]]. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el 20 de juny de [[1939]], el Tribunal Seleccionador declara que és "admés directament al servici actiu" i li consolida en el càrrec de Traductor Cap de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Assunts Exteriors. [[Francisco Franco]], en el Decret de [[1944]], i a proposta del Ministre d'Assunts Exteriors, Francisco Gómez-Jordana y Sousa, li va concedir la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Es va jubilar el 10 d'octubre de [[1947]], en el títul de traductor-cap honorari d'interpretació de llengua. 

Va representar a [[Espanya]] com poliglota en la Societat de Nacions i en el departament espanyol de relacions culturals, aplegant a ser director de la revista ''Revue Pédagogique'' de l'[[ONU]], en sèu en Ginebra.

Com a crític lliterari es pot citar el seu treball ''Crítica profana'' ([[1914]]), a on, entre atres temes com l'obra de [[Ricardo León y Román]] i [[Azorín]], denunciava els plagis de [[Valle-Inclán]]. També va colaborar en la prensa en artículs de divulgació; poden mencionar-se com a curiositat els seus estudis sobre música japonesa, que foren publicats en la revista francesa ''Anals d'Aliança Científica''.

== Obra ==

(Secció per completar)

== El Diccionari ideològic ==

(Secció per completar)

== Cites ==

{{Cita|''Y no está exenta de alcance político la rectificación que se ha hecho en las definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear, con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del valenciano, por ejemplo, se decía "dialecto de los valencianos". Ahora se le reconoce categoría de lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.''|Julio Casares, 1959}}

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Julio_Casares Julio Casares en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Diplomàtics]]
[[Categoria:Filòlecs]]
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Acadèmics de la RAE]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]
@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 }}
-'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en l'any [[1939]].
+'''Julio Casares Sánchez''' ([[Granada]], [[26 de setembre]] de [[1877]] - † [[Madrit]], [[1 de juliol]] de [[1964]]) fon un filòlec, lexicògraf, lexicòlec, diplomàtic, músic, traductor i crític lliterari espanyol, membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i autor del ''Diccionari ideològic de la llengua espanyola''. Fon nomenat Secretari perpetu de la RAE en [[1939]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Julio Casares batejat en la parròquia de Sant Gil i Santa Ana de Granada, ciutat en la que feu els seus primers estudis. Destacà des de molt jove com a violiniste, aplegant a participar en un concert en el Teatre Principal en sols nou anys. Continuà la carrera de violí en Madrit en el professor José del Hierro fins a ingressar en l'Orquesta del Teatre Real en l'any [[1896]], institució que va abandonar per a eixercir la carrera diplomàtica.
-Obtingué una plaça, per oposició, en el Ministeri de l'Estat. Destinat en [[París]], va deprendre japonés en l'Escola Superior de Llengües Orientals; dos anys més tart es va establir en [[Japó]], a on va completar els seus estudis de llengua. En el mes d'[[agost]], és enviat pel Ministeri de l'Estat en destí a la llegació diplomàtica en [[Tòquio]], compaginant els seus treballs diplomàtics en activitats musicals (concert de violí en [[Singapur]] i treballs sobre música japonesa per a violí).
+Obtingué una plaça, per oposició, en el Ministeri de l'Estat. Destinat en [[París]], va deprendre japonés en l'Escola Superior de Llengües Orientals; dos anys més tart es va establir en [[Japó]], a on va completar els seus estudis de llengua. En el mes d'agost, és enviat pel Ministeri de l'Estat en destí a la llegació diplomàtica en [[Tòquio]], compaginant els seus treballs diplomàtics en activitats musicals (concert de violí en [[Singapur]] i treballs sobre música japonesa per a violí).
-Durant la seua estància contrau [[matrimoni per poders]] en Maria Koehler Lucas a la que havia conegut durant els seus estudis en el Conservatori de Madrit, a on cursava la carrera de piano en la que va obtindre el títul en la calificació de “virtuosisme”. D'este matrimoni naixerien Julio, María Luisa, Cristian, Pelayo i Lorenzo. Durant anys va treballar en l'oficina d'interpretació de llengües, pels seus coneiximents de [[francés]], [[alemà]] i atres llengües eslaves. Queda referència de que va aplegar a manejar-se en díhuit idiomes.
+Durant la seua estància contrau [[matrimoni per poders]] en Maria Koehler Lucas a la que havia conegut durant els seus estudis en el Conservatori de Madrit, a on cursava la carrera de piano en la que va obtindre el títul en la calificació de “virtuosisme”. D'este matrimoni naixerien Julio, María Luisa, Cristian, Pelayo i Lorenzo. Durant anys va treballar en l'oficina d'interpretació de llengües, pels seus coneiximents de francés, alemà i atres llengües eslaves. Queda referència de que va aplegar a manejar-se en díhuit idiomes.
-Prengué possessió de silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 8 de maig de [[1921]] en el discurs titulat ''Nou concepte del diccionari de la llengua'', sent contestat per [[Antonio Maura y Montaner]]. En eixa institució va ocupar també el quinzé càrrec de secretari perpetu, per al que fon elegit el [[7 de decembre]] de [[1939]], permaneixent en ell fins a la seua mort.
+Prengué possessió de silló en la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) el 8 de maig de [[1921]] en el discurs titulat ''Nou concepte del diccionari de la llengua'', sent contestat per [[Antonio Maura y Montaner]]. En eixa institució va ocupar també el quinzé càrrec de secretari perpetu, per al que fon elegit el 7 de decembre de [[1939]], permaneixent en ell fins a la seua mort.
-El [[23 d'agost]] de [[1934]] el president de la República ([[Niceto Alcalà-Zamora y Torres]]) el nomena delegat suplent d'Espanya en la quinzena Assamblea de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]]. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el 20 de juny de [[1939]], el Tribunal Seleccionador declara que és "admés directament al servici actiu" i li consolida en el càrrec de Traductor Cap de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Assunts Exteriors. [[Francisco Franco]], en el Decret de [[1944]], i a proposta del Ministre d'Assunts Exteriors, Francisco Gómez-Jordana y Sousa, li va concedir la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Es va jubilar el 10 d'octubre de [[1947]], en el títul de traductor-cap honorari d'interpretació de llengua.
+El 23 d'agost de [[1934]] el president de la República ([[Niceto Alcalà-Zamora y Torres]]) el nomena delegat suplent d'Espanya en la quinzena Assamblea de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]]. Despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], el 20 de juny de [[1939]], el Tribunal Seleccionador declara que és "admés directament al servici actiu" i li consolida en el càrrec de Traductor Cap de l'Oficina d'Interpretació de Llengües del Ministeri d'Assunts Exteriors. [[Francisco Franco]], en el Decret de [[1944]], i a proposta del Ministre d'Assunts Exteriors, Francisco Gómez-Jordana y Sousa, li va concedir la gran creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica. Es va jubilar el 10 d'octubre de [[1947]], en el títul de traductor-cap honorari d'interpretació de llengua.
 Va representar a [[Espanya]] com poliglota en la Societat de Nacions i en el departament espanyol de relacions culturals, aplegant a ser director de la revista ''Revue Pédagogique'' de l'[[ONU]], en sèu en Ginebra.
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 == Obra ==
-Selecció de les  principales obres:
+(Secció per completar)
-* ''Crítica profana: Valle-Inclán, Azorín, Ricardo León'' (1914)
-* ''Crítica efímera'' (1918-1919)
-* ''Índice de lecturas'' (1919)
-* ''Nuevo concepto del diccionario de la lengua'' (1941)
-* ''Diccionario ideológico de la lengua española'' (1942)
-* ''Cosas del lenguaje. Etimología, lexicología y semántica'' (1943)
-* ''El humorismo y otros ensayos'' (1961)
 == El Diccionari ideològic ==
-El ''Diccionario ideológico de la lengua española'' és l'obra més reconeguda de Julio Casares, elaborada durant 25 anys com un minuciós treball de classificació i inventari sistemàtic del lèxic espanyol i publicada per primera volta en [[1942]]. A l'inversa dels diccionaris convencionals, el diccionari ideològic permet obtindre la paraula a partir de la seua definició o, dit d'una atra forma, obtindre el significant a partir del significat. Despuix de la seua primera edició va ser revisat a fondo per l'autor en una nova edició ya que el manuscrit i el seu meticulós ficher, havien sofrit alguns desperfectes en haver permaneixcut en l'imprenta durant la [[guerra civil espanyola]]. Aixina mateix va afegir neologismes, tecnicismes i cientifismes. S'estima que en el ''Diccionari ideològic'', Julio Casares arreplegava la tradició lexicogràfica d'intents anteriors en eixe sentit iniciada per filòlecs com [[José Ruiz León]] i [[Eduardo Benot]].
+(Secció per completar)
-== Reconeiximents ==
-* En l'any [[1961]] va rebre un homenage pels seus 25 anys com a secretari perpetu de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), organisat per Seleccions del Reader's Digest.
-* En febrer de [[2020]], Eduardo Sierra Casares i la seua filla María Sierra Gª Casares junt en Salud Jarilla Bravo i Julia Sevilla Muñoz del grup d'investigació PAREFRAS de la Facultat de Filologia de l'Universitat Complutense varen organisar la primera exposició sobre la vida i obra de Julio Casares que tingué lloc en la biblioteca María Zambrano.
 == Cites ==