Edició de «L'Avellà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
'''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 quilòmetros de la població. | '''L'Avellà''' és un parage ple d'encant que pertany al terme municipal de [[Catí]] situat a uns 5 quilòmetros de la població. | ||
| − | L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que | + | L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 metros d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que es beneficia de les preciades aigües que surten de l'alvertent junt a l'ermitori. |
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora. | El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al rededor ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del [[sigle XVIII]], substituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari. | * '''L'Ermita''' o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà es va construir a principis del [[sigle XVIII]], substituint a l'anterior que datava del [[sigle XVI]]. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari. | ||
| − | * '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on | + | * '''Alvertent'''. Junt a l'ermitori hi ha un alvertent d'a on surt l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua surt d'un ullal d'una roca calcinosa, on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de [[1928]], posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del [[El Maestrat|Maestrat]] i [[Castelló]]. |
* '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari. | * '''Balneari'''. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge. | Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge. | ||
| − | Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca | + | Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada. |
== Vore també == | == Vore també == | ||