Edició de «L»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''el''' és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a '''ele'''. | |
| − | La ''' | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix | + | La lletra '''el''' deriva del [[semític]] i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega [[lambda]] (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica. |
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys). | ||
| Llínea 22: | Llínea 21: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En valencià representa un | + | En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana. |
| − | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el | + | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic) |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Significats de la lletra L == | == Significats de la lletra L == | ||
| Llínea 38: | Llínea 31: | ||
* ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | * ''[[Sistema Internacional d'Unitats|Unitats]]'': en minúscula és el símbol del [[litro]], unitat de [[volum]]. | ||
* ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | * ''[[Vehícul]]s'': Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de [[Luxemburc]] i, abans, de [[Lleida]] | ||
| − | * | + | * Al textil indica talla gran |
* És el nom d'un llenguage de programació | * És el nom d'un llenguage de programació | ||
| Llínea 61: | Llínea 54: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||