Edició de «Llínea elèctrica aérea»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el [[carbono]] i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un soport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta|tormente]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref> | Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el [[carbono]] i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un soport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta|tormente]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref> | ||
| − | Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, | + | Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||