Edició de «Llògica»

En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.

Tradicionalment, la llògica s'ha considerat una branca de la [[filosofia]]. Baix el nom de [[dialèctica]] i juntament en la [[gramàtica]] i la [[retòrica]], configurava el [[trivi]] en el sistema d'estudis migevals. Des de la mitat del [[sigle XIX]], la llògica formal s'ha convertit en una disciplina matemàtica per un doble motiu: perque s'ha estudiat en ferramentes matemàtiques i perqué s'ha desenrollat en la intenció d'establir una fonamentació per a les [[matemàtiques]]. En este context, la disciplina s'ha conegut com a [[llògica simbòlica]] o [[llògica matemàtica]]. 

Finalment, el paper destacat de la llògica formal en el desenroll de la [[computabilitat]], i l'implementació informàtica dels sistemes de raonament estudiats per la llògica (sobretot en el marc de l'[[inteligència artificial]]) han fet que la llògica també es puga considerar en certa manera una subdisciplina de l'[[informàtica]].   

== Bibliografia ==
* Brookshear, J. Glenn (1989), ''Theory of computation : formal languages, automata, and complexity'', Benjamin/Cummings Pub. Co., Redwood City, Calif. ISBN 0-8053-0143-7
* [[Robert S. Cohen|Cohen, R.S]], and [[Marx W. Wartofsky|Wartofsky, M.W.]] (1974), ''Logical and Epistemological Studies in Contemporary Physics'', Boston Studies in the Philosophy of Science, D. Reidel Publishing Company, Dordrecht, Netherlands. ISBN 90-277-0377-9.
* Finkelstein, D. (1969), "Matter, Space, and Logic", in R.S. Cohen and M.W. Wartofsky (editors 1974).
* Gabbay, D.M., and Guenthner, F. (editors, 2001-2005), ''Handbook of Philosophical Logic'', 13 vols., 2nd edition, Kluwer Publishers, Dordrecht.
* [[Vincent F. Hendricks]], ''Thought 2 Talk: A Crash Course in Reflection and Expression'', New York: Automatic Press / VIP, 2005, ISBN 87-991013-7-8.
* [[David Hilbert|Hilbert, D.]], and [[Wilhelm Ackermann|Ackermann, W]]. (1928), ''Grundzüge der theoretischen Logik'' (''[[Principles of Theoretical Logic]] ''), Springer-Verlag. [http://worldcat.org/oclc/2085765 OCLC 2085765]
* Hodges, W. (2001), ''Logic. An introduction to Elementary Logic'', Penguin Books.
* Hofweber, T. (2004), "Logic and Ontology", ''[[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] '', [[Edward N. Zalta]] (ed.), [http://plato.stanford.edu/entries/logic-ontology/ Eprint].
* Hughes, R.I.G. (ed., 1993), ''A Philosophical Companion to First-Order Logic'', Hackett Publishing.
* [[William Kneale|Kneale, William]], and [[Martha Kneale|Kneale, Martha]], (1962), ''The Development of Logic'', Oxford University Press, London, UK.
* Mendelson, Elliott (1964), ''Introduction to Mathematical Logic'', Wadsworth & Brooks/Cole Advanced Books & Software, Monterey, Calif. [http://worldcat.org/oclc/13580200 OCLC 13580200]
* [[Barry Smith|Smith, B.]] (1989), "Logic and the Sachverhalt", ''The Monist'' 72(1), 52–69.
* [[Alfred North Whitehead|Whitehead, Alfred North]] and [[Bertrand Russell]] (1910), [[Principia Mathematica (Russell-Whitehead)|''Principia Mathematica'']], The University Press, Cambridge, England. [http://worldcat.org/oclc/1041146 OCLC 1041146]

== Enllaços externs ==
* [http://www.uv.es/~ivorra/Libros/Libros.htm Plana de Carlos Ivorra, de l'Universitat de Valéncia]  Llibres més complets sobre temes específics de llògica i atres branques de la matemàtica.

[[Categoria:Llògica| ]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria ~~utilisar~~ per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].	+	En general, la '''llògica''' (terme que prové del [[grec]] clàssic λόγος [[logos]]; i que significava ''paraula'', ''pensament'', ''idea'', ''argument'', ''explicació'', ''raó'' o ''principi'') és l'estudi dels sistemes de raonament correcte, és dir, dels sistemes de raonament que un ser racional podria utilitzar per raonar. La llògica s'ocupa de determinar quines formes d'[[inferència]] i de [[demostració]] són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la de [[conseqüència llògica]].

	Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.		Com a [[ciència formal]], la llògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'[[inferència]] com a través de l'estudi directe del raonament en [[llenguage natural]]. Els temes involucrats en estes estudis inclouen les falàcies, les paradoxes, la [[inducció]], la causalitat, el raonament en [[provabilitat]], el raonament en [[vaguetat]] i [[imprecisió]], entre d'atres.