Edició de «Lleopolt Trénor Palavicino»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
'''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]). | '''Lleopolt Trénor Palavicino''', despuix d'estudiar Ingenieria Industrial fòra d'[[Espanya]], al tornar a [[Valéncia]] escomençà a escriure poesia en [[llengua valenciana]]. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals organisats per [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1893]], arribant a ser President de l’entitat. Acadèmic (ad eixe temps, Director) de Número de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], medalla 28 (precisament, despuix de l’arquitecte Goerlich Lleó, la que em pertany des de [[1973]]). | ||
En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori. | En l'any [[1898]] publica ‘Flors de paper’, i cal llegir ses ‘Dos paraules’ inicials per a comprendre que pensa un valencià, patriota, quan es troba fòra del seu territori. | ||
− | ‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà | + | ‘…més allá en lo més fondo del cor covava una estranya anyorança. La mare qu’adormia a la chiqueta en les rondalles del vell temps, el retronar alegra de la [[traca]], les [[albaes]] de les nits estrelades… tot resonava dins de mon pit… Y entre’ls afanys d'eixa esperanza y d'eixe amor, me semblava qu’aquell cant melodiós cantava les llahors de la pàtria… Anyorí la plaça de la Seu, la Capella de la [[Mare de Deu]] tota plena de flors y llums, l’aygua del pouet de Sant Vicent, els Altars dels Milacres, la bescuità i les [[falles]], el [[tabalet]] y la [[dolsayna]], la [[traca]] y les campanes. Enamorat des de llavors de la [[poesia valenciana]], al tornar alegre de terres estranyes y al vore al llunt la primera barraca y la majestuosa silueta del nostre [[Micalet]], sentí créixer més y més eixe amor… no se qui podrà reconeixer en mos pobrets cantars les sentides melodies del himne de patria, fe y amor, qu’encara resona vora’l [[Turia]] conmoguent tots los cors…’. |
Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc. | Algú podrà pensar (mal pensament) que són paraules i sentiments de jocs florals. Si això pensen, sàpien que Leopoldo Trenor naixqué en l'any [[1870]], lo que vol dir que al guanyar la Flor Natural tenia a soles 23 anys, ¿qui li havia ensenyat a escriure, una [[llengua valenciana]] tan digna com la transcrita? Títuls significatius de ses obres: Floretes de la serra (¿Qué tindrán les floretes de la montanya/ que lo serrà no’n troba may de millors,/ Y a son poblet se pensa que no li guanya/ ni l’horta en primavera, qu’esclata en flors?), Ya soc [[valencià]], La dona valenciana, Llunt de la pàtria, [[Nit d'albaes]], etc. | ||
Llínea 18: | Llínea 16: | ||
''Artícul publicat en el diari [[Valéncia Hui]] el 18-Decembre-[[2007]].'' | ''Artícul publicat en el diari [[Valéncia Hui]] el 18-Decembre-[[2007]].'' | ||
− | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Valencianisme]] | [[Categoria:Valencianisme]] | ||
− | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
[[Categoria:Acadèmics RACV]] | [[Categoria:Acadèmics RACV]] | ||
[[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]] | [[Categoria:Presidents de Lo Rat Penat]] |