Edició de «Lliteratura anglosaxona»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
El rei Alfredo es va donar conte de que, encara que pocs podien llegir llatí, molts podien encara llegir anglés antic. Llavors va propondre que els estudiants es formaren en anglés antic i aquells que destacaren deprendrien despuix llatí. D'esta manera, molts dels texts que han sobrevixcut són típicament educatius i orientats als estudiants. | El rei Alfredo es va donar conte de que, encara que pocs podien llegir llatí, molts podien encara llegir anglés antic. Llavors va propondre que els estudiants es formaren en anglés antic i aquells que destacaren deprendrien despuix llatí. D'esta manera, molts dels texts que han sobrevixcut són típicament educatius i orientats als estudiants. | ||
− | En total queden uns quatrecents manuscrits que contenen texts en anglés antic, 189 d'ells considerats d'importància. Estos manuscrits han segut molt valorats pels coleccionistes des del | + | En total queden uns quatrecents manuscrits que contenen texts en anglés antic, 189 d'ells considerats d'importància. Estos manuscrits han segut molt valorats pels coleccionistes des del sigle XVI, tant pel seu valor històric com per la bellea estètica de les seues lletres, uniformement espayades, i els elements decoratius. |
No tots els texts poden ser considerats pròpiament lliteraris, com les llistes de noms o els ensajos d'escritura. No obstant, en molts casos es conserva una obra realment significativa, i per orde de cantitat, de major a menor, es conserven: sermons i vides de sants (els més numerosos), traduccions de la Bíblia; traducció d'obres llatines dels primers Pares de l'Iglésia; cròniques anglosaxones i obres d'història narratives; lleis, testamentes i atres obres jurídiques; obres pràctiques sobre gramàtica, medicina, geografia; i, finalment, pero no menys important, poesia. | No tots els texts poden ser considerats pròpiament lliteraris, com les llistes de noms o els ensajos d'escritura. No obstant, en molts casos es conserva una obra realment significativa, i per orde de cantitat, de major a menor, es conserven: sermons i vides de sants (els més numerosos), traduccions de la Bíblia; traducció d'obres llatines dels primers Pares de l'Iglésia; cròniques anglosaxones i obres d'història narratives; lleis, testamentes i atres obres jurídiques; obres pràctiques sobre gramàtica, medicina, geografia; i, finalment, pero no menys important, poesia. | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Casi tots els autors anglosaxons permaneixen anònims, en algunes excepcions. | Casi tots els autors anglosaxons permaneixen anònims, en algunes excepcions. | ||
− | L'investigació del | + | L'investigació del sigle XX s'ha centrat en: la datació dels manuscrits (els erudits del sigle XIX tendien a considerar-los més antics de lo que són); localisar on es varen crear els manuscrits (hi havia sèt scriptoria principals en els que es varen originar: Winchester, Exeter, Worcester, Abingdon, Durham, i dos en Canterbury: L'Iglésia de Crist i Sant Agustín); i en identificar els dialectes regionals que es varen usar (northumbri, merci, de Kent i saxó occidental considerant-se este últim com el principal, la variant “clàssica” de l'anglosaxó). |
[[Category:Lliteratura]] | [[Category:Lliteratura]] | ||
[[Category:Lliteratura en anglosaxó]] | [[Category:Lliteratura en anglosaxó]] |