Edició de «Lliteratura valenciana»

La '''lliteratura valenciana''' és la lliteratura escrita en [[llengua valenciana]].

== Del naiximent a la madurea de la llengua (sigles XII - XIV) == 
=== Harges ===
{{AP|Harja}}

Els primers texts escrits en romanç valencià són les harges, com les d'Ibn Al-Dani de Dénia o les d'Ibn Rudaym de Bocairente, datades en l'any [[1121]].

Alguns autors de harges són Abu Isa Ibn Lubbun, Abu Karkr Muhammad Ibn Al-Dani i Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad Ibn Ruhaym<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Autors valencians abans de Jaume I]</ref>

=== Romanç valencià ===
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquista musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
             
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.

Alguns eixemples de texts en romanç valencià d'abans la conquista d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.

=== Cap a la madurea de la llengua ===
Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".

== Sigle d'Or valencià (sigle XV) ==
{{AP|Sigle d'Or valencià}}

El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], [[Calderón de la Barca|Calderón]] i [[Francisco de Quevedo|Quevedo]].

=== Poesia ===
El [[sigle XV]] marca la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a Espanya per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.


En La Cort de Alfonso V el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al Renaiximent liderat per Dante, Petrarca i Boccaccio, que varen ser llegits i traduïts a la llengua valenciana.
Entre els poetes valencians destaquen [[Ausias March]], Roiç de Corella i un gran número de noms com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcís Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]

=== Narrativa ===
En la narrativa el nom principal de este periodo es el de [[Joanot Martorell|Joan Martorell]] i el seu [[Tirant lo Blanch]], sobre el qual Cervantes digué, en la boca d'en Quixot que era "el millor llibre de cavalleries del mon".

=== Teatre ===
El teatre, en llínea en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.

== Del sigle XVI fins a la Renaixença ==
=== La Decadència ===
=== Renaixença ===
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}

Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].

== De la Renaixença a l'actualitat ==
=== Franquisme ===
=== Transició ===

== Descàrregues ==
* [https://llibres-valencia.blogspot.com/ Llibres i contes en valencià] Es pot solicitar la descàrrega gratuïta de llibres i contes en valencià en el E-mail "epub.val@gmail.com" especificant el format (.cdr, .epub,.moby o .pdf).

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* Aguirre Sirera, José Luis (1979) ''Introducción a la literatura valenciana actual'', Real Sociedad Económica de Amigos del País
* Almela y Vives, Francisco (1934) ''La literatura valenciana'', Editorial Miguel Juan
* Ferreres, Rafael (1981) ''Antologia de la literatura valenciana''
* Franco, Josep (2002) ''Història de la literatura valenciana'', Acento

== Enllaços externs ==
* [http://www.lenguavalenciana.com/ Lengua valenciana]
* [https://laverdadofende.wordpress.com/2014/03/24/valencia-origen-del-termino-renaixenca-valenciana-y-el-posterior-catalanismo/ Renaixença valenciana]

{{Llengua valenciana}}

[[Categoria:Lliteratura valenciana]]