Edició de «Llorens de Clavell»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
De la mà del notari Jaume Cases, que tenia estudi obert en el carrer del Diner i la Mealla, va deprendre l'art de la notaria, que va eixercir pel seu conte des de l'any [[1683]]. | De la mà del notari Jaume Cases, que tenia estudi obert en el carrer del Diner i la Mealla, va deprendre l'art de la notaria, que va eixercir pel seu conte des de l'any [[1683]]. | ||
| − | La seua vida va transcòrrer entre dos sigles i baix dos dinasties, en la [[guerra de Successió]] per mig, de la que va ser testic i víctima. En | + | La seua vida va transcòrrer entre dos sigles i baix dos dinasties, en la [[guerra de Successió]] per mig, de la que va ser testic i víctima. En [[1707]], data significativa, va ser suspés en l'ofici, en el que va ser repost en [[1710]] com a escrivà de la nova institució municipal. Les pàgines finals dels seus protocols les va omplir de notes històriques, i com a secretari de l'Ajuntament va eixercitar el treball d'archiver i croniste. Una gran part del [[Llibre Vert]] de l'Archiu Municipal (iniciat en [[1588]]) la va omplir Llorens en interessantíssimes anotacions. Va escriure numeroses anotacions que constituïxen una espècie d'història de la ciutat de Castelló. |
Va deixar escrita una ''Crònica de Castelló'' que va permanéixer durant molts anys extraviada i que fon recuperada, transcrita i publicada per l'historiador castellonenc [[Enric Guinot Rodríguez]] en l'any [[1990]]. | Va deixar escrita una ''Crònica de Castelló'' que va permanéixer durant molts anys extraviada i que fon recuperada, transcrita i publicada per l'historiador castellonenc [[Enric Guinot Rodríguez]] en l'any [[1990]]. | ||