Edició de «Lluis de Santangel»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el | + | Membre d'una família de [[convers]] d'orige judeu-aragonés procedent de Calatayut (Saragossa), algunes fonts citen que va nàixer en [[Vilamarchant]] (Valéncia), atres en [[Daroca]] ([[Saragossa]]), i atres en una de les més pròsperes comunitats hebraiques d'[[Aragó]] en el [[sigle XIV]], fundada pel seu yayo Azaries Ginillo, fundador d'esta comunitat i posteriorment conegut com ''Luis de Santángel''. Azaries, mercader, va haver de traslladar-se a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el ''Llibre dels Aveïnaments'', es va instalar en el carrer nomenat "dels Castellvins" o " a Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. |
Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]]. | Son pare Lluís, hereu universal de son pare, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. Es va enriquir a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills: Jaume i Galcerán. Va morir cap a l'any [[1476]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. | Lluís de Santàngel fon nomenat [[escrivà de Ració]] el 13 de setembre de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferran era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. | ||
| − | Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell | + | Fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón|Colón]], al que va conéixer en l'any [[1486]]. Colom, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a França per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment va conéixer a Santángel, qui despuix de conseguir que els reis tornaren a escoltar-li al navegant i oferint-se ell mateix per a finançar el proyecte, va propiciar que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, va assumir la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s. |
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} | {{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}} | ||
| − | No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per | + | No obstant, per la seua posició i pel fet de ser judeu, fon el blanc de molts intents per desfer-se d'ell. El Rei el considerava fonamental i va assumir la seua protecció enfront de l'[[Inquisició]]. Aixina, el [[30 de maig]] de l'any [[1497]] va obtindre d'[[Isabel la Catòlica|Isabel]] i Ferrando un privilegi excepcional: [[estatuts de neteja de sanc]]. D'esta manera i a pesar dels seus orígens, ni ell ni els seus descendents podrien ser portats d'ara en avant als tribunals del [[Inquisició|Santo Ofici]]. |
== Referències == | == Referències == | ||