Edició de «Mare de Deu del Lledó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la [[Santa Troballa]]. | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un [[lledoner]], baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la [[Santa Troballa]]. | ||
| − | En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), | + | En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), Pio XI ([[1922]]), Joan XXIII ([[1961]]), Pau VI ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. |
[[Image:Lafarola1-castelloplanaz.jpg|thumb|200px|[[La Farola (Castelló)|Farola]] que commemora el lloc a on es va coronar a la Verge]] | [[Image:Lafarola1-castelloplanaz.jpg|thumb|200px|[[La Farola (Castelló)|Farola]] que commemora el lloc a on es va coronar a la Verge]] | ||
| − | El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. | + | El [[Papa]] [[Pio XI]] va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. |
Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor [[Ramón Paús Alcina|Ramón Paús]], per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a [[1938]], any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del [[sigle XVI]] havia segut destruïda. Del llibre ''Història de la Basílica del Lledó'' (1999) de Josep Miquel Francés Camús. [[Diputació de Castelló]]-[[Universitat Jaume I]]. | Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor [[Ramón Paús Alcina|Ramón Paús]], per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a [[1938]], any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del [[sigle XVI]] havia segut destruïda. Del llibre ''Història de la Basílica del Lledó'' (1999) de Josep Miquel Francés Camús. [[Diputació de Castelló]]-[[Universitat Jaume I]]. | ||