Edició de «Mare de Deu del Lledó»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un | + | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. El fet se coneix com la Santa Troballa. |
En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. | En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), [[Pio XI]] ([[1922]]), [[Joan XXIII]] ([[1961]]), [[Pau VI]] ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
== Image venerada == | == Image venerada == | ||
[[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]] | [[Image:Basílica de la Mare de Deu del Lledó, Castelló.JPG|thumb|200px|La [[Basílica del Lledó]], temple en el que es venera l'image]] | ||
| − | La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un | + | La Mare de Deu del Lledó, és una chicoteta image mariana d'alabastre que [[Perot de Granyana]] va trobar mentres llaurava als peus d'un lledoner en [[1366]]. |
La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit. | La figureta era de reduïdes dimensions (6 centímetros aproximadament) i estava mutilada a l'altura de les caderes. Els braços estaven creuats sobre el pit. | ||
| Llínea 217: | Llínea 217: | ||
== Centenari de la Coronació (1924-2024) == | == Centenari de la Coronació (1924-2024) == | ||
| − | El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu | + | El 4 de maig de l'any [[1924]] la ciutat de Castelló coronava solemnement a la seua Patrona, la Verge del Lledó. Sa Santitat, el Papa Pio XI, autorisà en l'abril de l'any anterior esta Coronació Pontificia i Canònica, causant la notícia una gran alegria entre els castellonencs que es prepararen per a oferir les millors festes en honor a la Mare de Deu. |
| − | Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social | + | El lloc elegit per a la Coronació fon la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] i per a recordar eixe fet es construí la famosa [[La Farola (Castelló)|Farola]] que està situada en el centre d'eixa plaça. |
| + | |||
| + | Durant l'abril i maig de l'any [[2024]], en la celebració del seu centenari, es realisaren tota classe d'actes -de caràcter religiós, social folclòric i cultural-, i la Patrona visità totes les parròquies de la ciutat. En l'exposició, celebrada en l'edifici nomenat [[Aules de la Llatinitat (Castelló)|Aules de la Llatinitat, actual edifici de Cultura de la Diputació de Castelló]] es podien contemplar els Mants del Centenari de la Coronació confeccionats per un taller sevillà i pagats per subscripció popular. També en eixa exposició es proyectà la película de 1924 que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Española de Madrit i recuperada pel la Real Confraria de Lledó. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | |||
* [[Basílica del Lledó]] | * [[Basílica del Lledó]] | ||
* [[Perot de Granyana]] | * [[Perot de Granyana]] | ||