Edició de «Mare de Deu dels Desamparats»

[[File:MaredeDeudelsDesamparats.JPG|right|thumb|200px|Image de la Verge dels Desamparats en la ofrena de flors de Valéncia]]
La '''Mare de Deu dels Desamparats''' és una advocació de la [[Verge Maria]], que apareix freqüentment representada en una assussena en una mà i en Jesuset portant la creu, en els seus braços. És la Patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]. 

L'image es caracterisa per tindre una llaugera inclinació cap avant i per este motiu se la coneix carinyosament entre els valencians com a '''La Geperudeta''' o, en [[llengua valenciana]], per la Mare de Deu dels Desamparats, Nostra Senyora dels Desamparats.

== Orige del cult ==
El vintiquatre de [[febrer]] de l'any [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] es dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un malalt mental en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment nomenat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a malalts mentals, la germandat se construí baix l'advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels folls i inocents).

L'objectiu de la germandat fon atendre als folls, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats. 
 
Dos anys despuix nomenaren patrona de la germandat a la Verge com a Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant l'advocació com a la ''Verge dels Desamparats''. 

En l'any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li varen dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com a ''l'Ermita''.

Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren l'image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada l'esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".


El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el [[Papa]] [[Lleó XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.

== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
[[File:Estàtua de la mare de Déu dels Desemparats a la seua basílica de València.JPG|thumb|250px|Image de la Verge dels Desamparats en l'interior de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]]]]

El vintiquatre de [[giner]] de [[1789]] el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].

El vinticinc de maig de [[1809]] no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.

En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].

El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.

Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.

== Coronació de la Verge ==
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de l'idea de la coronació de la Verge.

El quinze d'octubre de [[1921]], el Papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.

== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, d'un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en l'any [[1966]] per l'escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que l'image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per als seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]] ''.

== La Confraria ==
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]], despuix d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de [[Valéncia]] encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintisdís de febrer de [[1410]].
 
El dia 1 d'[[agost]] de [[1414]], [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.

Els objectius de la confraria se foren ampliant a lo llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.

== [[Himne de la Coronació]] ==

"La pàtria valenciana 

s´ampara baix ton mant

¡Oh, Verge Sobirana
 
de terres de Llevant!". 

La terra llevantina reviu en ta Capella 

al fer-vos homenage de pur i ver amor. 

Puix sou la nostra Reina i vostra Image bella 

pareix que està voltada de màgic resplandor. 

La rosa perfumada, la mística assussena, 

Lo seu verger formaren als peus de ton altar. 

I fervorós en elles lo valencià t´ofrena 

La devoció més santa que es puga professar. 

En terres valencianes 

La fe per Vós no mor 

I vostra Image Santa 

Portem sempre en lo cor. 

Salve, Reina del cel i la terra; 

Salve, Verge dels Desamparats; 

Salve, sempre adorada Patrona; 

Salve, Mare del bons valencians.

Musica: Romeu
Lletra: José María Juan Garcia (Poeta valencià)

== Vore també ==
* [[Himne de la Coronació]]
* [[Ampar]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]

==Referències==
*{{Traduït de|es|Virgen_de_los_Desamparados}}

[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 Salve, Mare del bons valencians.
-Música: Lluís Romeu (Retor)
+Musica: Romeu
-<br>
+Lletra: José María Juan Garcia (Poeta valencià)
-Lletra: [[José Maria Juan Garcia]] (Poeta valencià)
 == Vore també ==
 * [[Himne de la Coronació]]
 * [[Ampar]]
-==Referències==
-* Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Mater Desertorum. Valéncia
-* Garrido Jiménez, Luis. «Música y músicos en torno a la Real Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados desde 1667 hasta 1958». p. 4
-* Juan Llovet, María Elvira. Música religiosa en els pobles de la Vall d'Albaida (en [[castellà]]). Universitat de Valéncia. Història de l'antiguetat i de la cultura escrita, 2009, p. 316. ISBN 978-84-370-7453-5
-* Marco Merenciano, 1950
-* Pérez Moya, Antonio (1884-1964). Salve Virgo Veneranda, versión a 4vm. València: Real Basílica de Nuestra Señora de los Desamparados. Consultado el 14 de mayo de 2018. «Tradicional interpretación popular en la víspera de las celebraciones de 2018 ».
-* [http://usuarios.multimania.es/josmegaweb/Carpeta_Fallas/virgendesamparados/la_virgen_de_los_desamparados.htm Verge dels Desamparats]
-== Bibliografia ==
-* Aparicio Olmos, Emilio María : ''Madre de los Desamparados'' (Valéncia, [[1990]])
-* Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Montanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: [[2004]]
-* Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." Valéncia: Artes Gráficas Soler, S.L., [[1970]]. ISBN: 84-604-9888-3
-* [[Javier Navarro Andreu|Navarro Andreu, Javier]]: ''[[La Mare de Deu dels Desamparats. Font d'inspiració poètica]]'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2023]])
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats}}
+*[http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
+*[http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]
-* [http://www.basilicadesamparados.org Portal de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]
+==Referències==
-* [http://www.jdiezarnal.com/mp3/himnecoronacion.mp3 Himne de la Coronació]
+*{{Traduït de|es|Virgen_de_los_Desamparados}}
 [[Categoria:Religió]]