Edició de «Marià Benlliure»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Va nàixer en el [[barri del Carme]], de Valéncia, concretament en el nº16 del carrer Baix, a on va transcórrer la seua infància, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, encara que humil. El seu pare va ser Juan Antonio Benlliure Tomás ([[1832]]-[[1907]]). Realisava treballs de decoració de vivendes dibuixant falses perspectives, elements de jardí, gerros…, una pintura ornamental molt del gust de l'alta societat de l'época. Entre els seus germans majors varen destacar els pintors Blas, Juan Antonio i José Benlliure. | Va nàixer en el [[barri del Carme]], de Valéncia, concretament en el nº16 del carrer Baix, a on va transcórrer la seua infància, en el sí d'una família d'àmplia tradició artística, encara que humil. El seu pare va ser Juan Antonio Benlliure Tomás ([[1832]]-[[1907]]). Realisava treballs de decoració de vivendes dibuixant falses perspectives, elements de jardí, gerros…, una pintura ornamental molt del gust de l'alta societat de l'época. Entre els seus germans majors varen destacar els pintors Blas, Juan Antonio i José Benlliure. | ||
La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant. | La seua passió per l'escultura es va despertar molt pronte, va ser autodidacta i no va assistir a cap acadèmia ni escola artística, encara que sí que va treballar en varis tallers dibuixant, tallant i cisellant. | ||
| + | |||
| + | [[File:671 Font dels Xiquets, de Marià Benlliure, vora l'església del Carme (València).jpg|thumb|250px|Font dels chiquets. Plaça del Carme ([[Valéncia]])]] | ||
En l'any [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística. | En l'any [[1881]] va viajar a [[Roma]], a on va residir i va tindre el seu estudi durant casi dos décades. En un principi es mantenia com a pintor-aquareliste, lo que li permetia dedicar-se més lliurement a l'escultura. Des de Roma envià a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit de 1884 l'escultura "Accidenti": un monaguillo que se ha quemado con el incensario que ha arrojado al suelo". Despuix de declarar-se deserta la 1ª medalla, li va ser concedida la 2ª, lo que va supondre el seu primer reconeiximent públic i una gran espenta per a la seua trayectòria artística. | ||