Edició de «Marie Curie»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 57: | Llínea 57: | ||
El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani. | El primer pas era l'elecció del tema de la seua tesis. Despuix d'analisar en el seu marit, els dos varen decidir centrar-se en els treballs del físic [[Henri Becquerel]]. En l'any [[1896]], Becquerel va descobrir que les sals d'[[urani]] emeten raigs X que es semblaven als raigs en el seu poder de penetració. Ell va demostrar que esta radiació, a diferència de la [[fosforescència]], no depenen d'una font externa d'[[energia]], sino que semblava sorgir espontàneament del propi urani. Becquerel descobrí, en realitat, la radioactivitat. Este treball estava relacionat en el recent descobriment dels [[raigs X]] per part del físic [[Wilhelm Röntgen]]. Marie Curie s'interessà per estos treballs i, en l'ajuda del seu marit, va decidir investigar la naturalea de les radiacions que produïen les sals d'urani. | ||
− | Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de | + | Marie va usar una tècnica molt interessant per a investigar les mostres. Quinze anys abans, el seu marit i el seu germà havien inventat l'[[electroscopi]], un aparell per mesurar les corrents [[electricitat|elèctrics]] molt baixes. Utilisant l'electroscopi Marie va descobrir que els raigs d'urani provoquen que l'aire del voltant de la mostra conduïxquen l'electricitat.<ref>{{ref-publicació|article = Marie Curie and the Science of Radioactivity| url =http://www.aip.org/history/curie/resbr1.htm}}</ref> El seu primer resultat utilisant esta tècnica fon la conclusió de que l'activitat dels compostos d'urani a soles depenia de la cantitat present d'urani. Havia demostrat que la radiació no era el resultat d'una interacció entre les [[molècules]], sinó que havia de provenir del propi [[àtom]]. En térmens científics, esta va ser la peça més important de la tasca que va dur a terme.<ref>Robert Reid. ''Marie Curie'', p. 61–63.</ref> |
En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma: | En els seus estudis sistemàtics, Marie havia inclòs dos minerals d'urani: la [[uraninita|pechblenda]] i la [[torbernita]]. L'electroscopi va mostrar que la pechblenda era quatre vegades més activa que el propi urani, i la torbernita, dos vegades més activa. Marie va arribar a la conclusió que si eren correctes els seus resultats anteriors en els que establia una relació entre la cantitat d'urani i la seua activitat, llavors eixos dos minerals que contenen chicotetes cantitats d'alguna atra substància, són molt més actius que el propi urani.<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 63–64.</ref> Reid, en la seua biografia, afirma: |