Edició de «Marie Curie»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 88: | Llínea 88: | ||
Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref> | Despuix de la mort del seu marit, va tindre un romanç en el [[físic]] [[Paul Langevin]], que estava casat, lo que va resultar un escàndal periodístic en tints [[Xenofòbia|xenòfobs]].<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Marie Curie». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 67 (maig 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref> | ||
− | Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon | + | Durant la [[Primera Guerra Mundial]] Curie va propondre l'us de la radiografia mòvil per al tractament de soldats ferits. En l'any [[1921]] va publicar un llibre (''La radiologie et la guerre''), va visitar els [[Estats Units]], a on fon rebuda triumfalment, en l'intenció de recaptar fons per a l'investigació científica. En els seus últims anys fon assetjada per molts físics i productors de cosmètics, que varen usar material radioactiu sense precaucions. |
Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós. | Curie va [[morir]] prop de la ciutat francesa de [[Salanches]] el [[4 de juliol]] de [[1934]] a conseqüència d'una [[leucèmia]], deguda segurament a l'exposició massiva a la radiació durant el seu treball. En Pierre Curie tingué dos filles, una de les quals [[Irène Joliot-Curie]] fon guardonada en el Premi Nobel en Química en l'any [[1935]], juntament en el seu espós [[Frédéric Joliot-Curie]]. El [[21 d'abril]] de [[1995]] les seues despulles foren traslladades del panteó familiar al [[Panteó de París]] juntament en els del seu espós. |