Edició de «Mart (planeta)»

{| border="0" align="right" style="margin-left:1em"
|-----
|
{| id="toc" style="margin-left: 1em; float:right; width: 25em;"
|+ <font size="+1">'''Mart'''</font> 
|-----
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Schiaparelli Hemisphere Enhanced.jpg|center|200px]]
|-----
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Planeta Mart
|-----
! align="left" | Dist. Mija del Sol
| 1,523 [[Unitat astronòmica|UA]]
|-----
! align="left" | [[Ràdio (geometria)|Radi]] mig
| [[1 E10 m|227.936.640]] [[km]]
|-----
! align="left" | [[Excentricitat]]
| 0,09341233
|-----
! align="left" | [[Periodo orbital]] (sideral)
| [[1 E6 s|686,98 dies]]
|-----
! align="left" | [[Periodo orbital]] (sinòdic)
| 779,95 dies
|-----
! align="left" | [[Velocitat orbital]] mija
| 24,1309  km/s
|-----
! align="left" | [[Inclinació orbital|Inclinació]]
| 1,85061°
|-----
! align="left" | Número de [[satèlit natural|satèlits]]
| 2
|-----
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques físiques
|-----
! align="left" | [[Diàmetro]] [[Llínea de l'Equador|equatorial]]
| 6.794,4 km
|-----
! align="left" | [[Àrea (Geometria)|Área]] superficial
| 144 millones [[quilómetro quadrat|km<sup>2</sup>]]
|-----
! align="left" | [[Massa]]
| 6,4191×10<sup>23</sup> [[kg]]
|-----
! align="left" | [[Densitat (física)|Densitat]] mija
| 3,94 g/cm<sup>3</sup>
|-----
! align="left" | [[Gravetat]] superficial
| 3,71 [[Acceleració|m/s<sup>2</sup>]]
|-----
! align="left" | Periodo de rotació
| 24,6229 hores
|-----
! align="left" | [[Inclinació axial]]
| 25,19°
|-----
! align="left" | [[Albedo]]
| 0,15
|-----
! align="left" | [[Velocitat de fuga]]
| 5,02 km/s
|-----
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Dia
| - K
|-----
! align="left" | [[Temperatura|Temp.]] mija superf.: Nit
| - K
|-----
! align="left" | [[Temperatura]] superficial
| - K
{| cellspacing="0" cellpadding="2" border="0" width="100%"
|-----
! Mín.
! Mija
! Màx.
|-----
| 186 [[Kelvin|K]] || [[1 E2 K|227 K]] || 268 K
|}
|-----
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Característiques [[atmósfera|atmosfériques]]
|-----
! align="left" | [[Pressió atmosfèrica]]
| 0,7-0,9 [[Pascal|kPa]]
|-----
| [[Diòxit de carbono]] || 95,32%
|-----
| [[Nitrogen]] || 2,7%
|-----
| [[Oxigen]] || 0,13%
|-----
| [[Monòxit de carbono]] || 0,07%
|-----
| Vapor d'[[aigua]] || 0,03%
|-----
| [[Oxigen]] molecular || 5,6%
|-----
| [[Nitrogen]] || 5,2%
|-----
| [[Neó]] || Taces
|-----
| [[Criptó]] || Traces
|-----
| [[Xenó]] [[Ozo]] [[Metà]] || Traces
|-----
! bgcolor="#ffc0c0" colspan="2" | Comparació en la [[Terra (planeta)|Terra]]
|-----
! bgcolor="#000000" colspan="2" | [[File:Mars Earth Comparison.png|200px]] 
|-----
|}
|}

'''Mart''', conegut també com ''el Planeta Roig'', és el quart [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels nomenats [[planeta telúric|planetes telúrics]] (de naturalea rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més alluntat del [[Sol]]. És, en molts aspectes, el més paregut a la [[Terra]].

[[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]].

Forma part dels planetes superiors a la [[Terra]], que són aquells que mai passen entre el [[Sol]] i la [[Terra]]. Les seues fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar geomètricament. Considerant el triàngul [[Sol]]-[[Terra]]-Mart, l'[[àngul de fase]] és el que formen el [[Sol]] i la [[Terra]] vists des de Mart. Alcança el seu valor màxim en les [[quadratura (astronomia)|quadratures]] quant el triàngul STM és rectàngul en la [[Terra]]. Per a Mart, este àngul de fase no és mai major de 42º, i el seu aspecte de disc geperut és anàlec al que presenta la [[Lluna]] 3,5 dies abans o despuix de la Lluna plena. Esta fase, visible en un telescopi d'aficionat, no conseguí ser vista per [[Galileo Galilei]], qui a soles va supondre la seua existència.

== Característiques físiques ==
Té una forma llaugerament [[elipse|elipsoidal]], en un diàmetro equatorial de 6.794 km i el polar de 6.750 km. Mides micromètriques molt precises han donat un achatament de 0,01, tres vegades major que el de la [[Terra]]. A causa d'este achatament, l'eix de rotació està afectat per una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del [[Sol]] sobre l'abultament equatorial del planeta. La precessió llunar, que en la [[Terra]] és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent en '''Mart'''. 
 
En este diàmetro, el seu volum és de 15 centèsimes el terrestre i la seua massa a soles d'11 centèsimes. En conseqüència, la [[densitat]] és inferior a la de la [[Terra]]: 3,94 en relació en l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la [[Terra]], degut a la poca força gravitatòria.

=== Rotació i translació ===
* Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en l'any [[1659]] per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En l'any [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s).

De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s.

El dia solar mig o temps entre dos passos consecutius del [[Sol]] mig pel meridià del lloc, dura 24 h 41 min 18,6 s. El dia solar en Mart te, igual que el de la [[Terra]], una duració variable, lo qual se deu a que els planetes seguixen òrbites elíptiques al voltant del [[Sol]] que no se recorren en uniformitat. No obstant, en Mart la variació és major per la seua elevada excentricitat. 

Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari.

* L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies.

* Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtenguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions són més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre.

=== Geologia ===
La ciència que estudia la superfície de '''Mart''' se diu areografia (d'[[Ares]], deu de la guerra entre els grecs).

Mart és un món molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció  en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Aixina com en les corteses de la Terra i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart són preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors.

[[File:Mars Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]]]]
*Des de la Terra, a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]] '', una pendent menor del 1% i sense res resaltable.
*La superfície de Mart presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta, donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el d'un immens pedregal, ya que el sol se troba cobert de pedres, cants i blocs.
*Un enorme escaló, propenc l'equador, dividix Mart en dos regines clarament diferenciades: un nort plà, jove i profunt i un sur alt, vell i escarpat, en cràters similars a les regions altes de la [[Lluna]]. En contrast, l'hemisferi nort te planures molt més jóvens, i en una història més complexa. Pareix haver una brusca elevació de varios quilómetros en el llímit. Les raons d'esta dicotomia global són desconegudes.
*Hi ha cràters d'impacte distribuïts per tot Mart, pero en l'hemisferi sur hi ha una vella altiplà de lava basàltica paregut als [[mar llunar|mars]] de la [[Lluna]], sembrada de cràters de tipo llunar. Pero el aspecte general del païsage marcià diferix al que presenta el nostre satèlit com conseqüència de l'existència d'atmòsfera. En concret, el vent carregat de partícules sòlides produïx una [[ablació]] que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts cràters. Estos son, per consegüent, molt menys numerosos que en la Lluna i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. Per atra part, els enormes volums de pols arrastrats pel vent cobrixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i atres accidents poc importants del relleu. Entre els [[cràter d'impacte]] d'impacte destacats de l'hemisferi sur està la conca d'impacte ''[[Hellas Planitia]] '', la qual te 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetro. Molts dels cràters d'impacte més recents tenen una morfologia que sugerix que la superfície estava humida o plena de fanc quant va ocórrer l'impacte.
*El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 milèsimes del terrestre i en una polaritat invertida respecte a la [[Terra]].

=== Geografia ===
{{VT|Geografia de Mart}}
La superfície de '''Mart''' conserva les senyals de grans cataclismes que no tenen equivalent en la Terra:

[[File:MarsTopoMap-PIA02031 modest.jpg|thumb|250px|Mapa topogràfic de Mart. Accidents notables: Volcans de Tharsis a l'oest (incloent '''Olympus Mons'''), Valls Marineris a l'est de Tharsis, i Hellas en l'hemisferi sur.]]

Una característica que domina part de l'hemisferi nort, és l'existència d'un enorme abultament que conte el complex volcànic de ''[[Tharsis]] ''. En ell se troba el '''[[Mont Olimpo (Marte)|Olympus Mons]] ''', el major [[volcà]] del [[Sistema Solar]]. Te una altura de 25 km (més de dos vegades i mija l'altura del [[Mont Everest|Everest]] sobre un globo molt més chicotet que el de la Terra) i la seua base te una amplària de 600 km. Les colades de [[lava]] han creat un sòcol que la seua vora forma un tallat de 6 km d'altura. Hi ha que afegir la gran estructura colapsada d''''[[Alba Patera]] '''. Les àrees volcàniques ocupen el 10% de la superfície del planeta. Alguns cràters mostren senyals de recent activitat i tenen lava petrificada en les seues ales de montanya. A pesar d'estes evidencies, no fon fins a [[maig]] de l'any [[2007]] quant el [[Spirit]], descobrí, en un grau alt de certea, el primer depòsit volcànic signe d'una antiga activitat volcànica en la zona denominada Home Plate [http://www.jpl.nasa.gov/news/news.cfm?release=2007-051], (una zona en la rambla rocosa d'uns dos metros d'altura i fonamentalment basàltica, que degué formar-se degut a fluixos de lava en contacte en l'aigua líquida), situada en la base interior del cràter Gusev. Una de les millors probes és la que els investigadors diuen "bomb sag" (la marca de la bomba). Quant se troben la lava i l'aigua, l'explosió llança trossos de roca per l'aire. Un d'eixos trossos que exploten en l'aire torna a caure i se encaixa en depòsits més molls.

Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]] ''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''.

Hi ha una clara evidencia d'erosió en varios llocs de Mart tant pel vent com per l'aigua. Existixen en la superfície llarcs valls sinuosos que recorden rambles de rius (actualment secs puix l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixos immensos valls poden ser el resultat de fractures a lo llarc de les quals han corregut avingudes de lava i, més tart, d'aigua.

[[File:VallesMarinerisHuge.jpg|left|500px|thumb|Vall Marineris]]

La superfície del [[planeta]] conserva verdaderes rets hidrogràfiques, hui seques, en els seus valls sinuosos entallats per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'aluvions que han subsistit fins als nostres dies. Tots estos detalls de la superfície sugerixen un passat en atres condicions ambientals en les que l'aigua causà estes rambles a través d'inundacions catastròfiques. Alguns sugerixen l'existència, en un passat remot, de llacs i inclús d'un vast oceà en la regió boreal del [[planeta]]. Tot pareix indicar que fon fa uns 4.000 millons d'anys i per un breu periodo de temps, en la denominada [[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]].

A l'igual que la [[Lluna]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], Mart no presenta [[tectònica de plaques]] activa, com la [[Terra]]. No hi ha evidencies de moviments horisontals recents en la superfície tals com les montanyes per plegament tan comunes en la Terra. No obstant la [[Mars Global Surveyor]] en òrbita al voltant de '''Mart''' ha detectat en vàries regions del planeta extensos camps magnètics de baixa intensitat. Esta trobada inesperada d'un provable camp magnètic global, actiu en el passat i hui desaparegut, pot tindre interessants implicacions per a l'estructura interior del [[planeta]]. 

Recentment, estudis realisats en l'ajuda de les sondes [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i [[Mars Global Surveyor]] han mostrat que molt possiblement l'hemisferi nort de Mart és una enorme conca d'impacte de forma elíptica coneguda com ''Conca Borealis'' de 8500 quilómetros de diàmetro que cobrix un 40% de la superfície del [[planeta]] -la major del [[Sistema Solar]], superant en molt a la [[Conca Aitken]] de la [[Lluna]]- que pogué haver-se format fa 3900 millons d'anys per l'impacte d'un objecte de 2000 quilómetros de diàmetro.
Posteriorment a la formació de dita conca se formaren volcans jagants a lo llarc de la seua vora, que han fet difícil la seua identificació.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11142&Itemid=42 Sondes Espacials - Sondes de la NASA revelen el major cràter del sistema solar<!-- Títul generat per un bot -->]</ref> 

[[File:Olympus Mons.jpg|thumb|300px|El Mont Olimpo vist des de l'òrbita de Mart]]

=== Característiques atmosfériques ===
L'atmòsfera de '''Mart''' és molt tènue en una pressió superficial de a soles 7 a 9 hPa front als 1033 hPa de l'[[atmòsfera]] terrestre. Açò representa una centèsima part de la terrestre. La pressió atmosfèrica varia considerablement en l'altitut, des de casi 9 hPa en les depressions més profundes, fins a 1 hPa en la cima del Mont Olimpo. La seua composició és fonamentalment: [[diòxit de carbono]] (95,3%) en un 2,7% de [[nitrogen]], 1,6% d'[[argó]] i traces d'[[oxigen diatòmic|oxigen molecular]] (0,15%) [[monòxit de carbono]] (0,07%) i vapor d'[[aigua]] (0,03%). La proporció d'atres elements és ínfima i escapa a la seua dosificació a la sensibilitat dels instruments fins a ara gastats. El contingut d'ozon és 1000 vegades menor que en la Terra, per lo que esta capa, que se troba a 40 km d'altura, és incapaç de bloquejar la radiació ultravioleta.

La atmòsfera és lo bastant densa com per albergar vents molt forts i grans tormentes de pols que, en ocasions, poden comprendre el planeta sancer durant mesos. Este vent és el responsable de l'existència de dunes d'arena en els deserts marcians. Els núvols poden presentar-se en tres colors: blancs, grocs i blaus. Els núvols blancs són de vapor d'aigua condensat o de diòxit de carbono en latituts polars. Els grocs, de naturalea pilosa, son el resultat de les tormentes de pols i estan composts per partícules de tamany en torn a 1 [[micrómetro (unitat de llongitut)|micra]]. La volta celest marciana és d'un suau color rosa salmó degut a la dispersió de la llum pels grans de pols molt fins procedents del sol ferruginós.

En [[hivern]], en les latituts miges, el vapor d'aigua se condensa en l'atmòsfera i forma núvols llaugers de finíssims cristals de gel. En les latituts extremes, la condensació del anhídrit carbònic forma atres núvols que consten de cristals de neu carbònica.

La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la Terra.

L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc despuix que el planeta, ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del planeta. Aixina, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no són produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps.
[[File:Martian Methane Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]]
En els inicis de la seua història, Mart pogué haver segut molt paregut a la Terra. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i aixina no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu.

No hi ha cinturó de [[radiació]], encara que sí hi ha una dèbil [[ionosfera]] que te la seua màxima densitat electrònica a 130 km d'altura.

Encara que no hi ha evidencia d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea [[Mars Express]] i medides terrestres obtingudes pel telescopi Keck des de la Terra han trobat traces de gas [[metà]] en una proporció de 10 parts per 1000 millons. Este gas a soles pot tindre un orige volcànic o biològic. El metà no pot permanéixer molt de temps en l'atmòsfera; s'estima en 400 anys el temps en desaparéixer de l'atmòsfera de Mart, açò implica que hi ha una font activa que el produïx. La chicoteta proporció de metà detectada, molt poc per damunt del llímit de sensibilitat instrumental, impedix pel moment donar una explicació clara del seu orige, ya siga volcànica i/o biològic.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11383&Itemid=42] Se troba metà: Mart és un planeta encara viu</ref> La missió del aterrisador [[Mars Science Laboratory]] inclourà equip per a comparar les proporcions dels isòtops C-12, C-13, i C-14 presents en diòxit de carbono i en metà, per a aixina determinar l'orige del metà.

=== L'aigua en Mart ===
El punt d'ebullició depén de la pressió i si esta és excessivament baixa, l'aigua no pot existir en estat líquit. Açò és lo que ocorre en '''Mart''': si eixe [[planeta]] tingué abundants cursos d'aigua fon perque contava també en una atmòsfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmòsfera en l'espai, i disminuir aixina la pressió i baixar la temperatura, l'aigua desaparegué de la superfície de Mart. Ara be, subsistix en l'atmòsfera, en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, aixina com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus. 

Tot permet supondre que entre els grans del sol existix aigua congelada, fenomen que, per lo demés, és comú en les regions molt gelades de la Terra. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls que la seua formació a soles pot ser explicada admetent que el sol de Mart està congelat. També se dispon de fotografies d'atre tipo d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Se tracta d'un enfonament del sol que la seua  depressió partix una rambla seca en la senyal dels seus braços separats per bancs de aluvions.

Se troba també en parets de cràters o en valls profunts a on no incidix mai la llum solar, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituts altes de l'hemisferi Sur. 

La comparació en la geologia terrestre sugerix que se tracta dels restos d'un suministre superficial d'aigua similar a un aqüífer. De fet, la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat grans [[glaciar]]s enterrats en extensions de dotzenes de quilómetros i profunditats de l'orde d'1 quilómetro, els quals s'estenen des dels tallats i les ales de les montanyes i que se troben a latituts més baixes de lo esperat. Eixa mateixa sonda també ha descobert que l'hemisferi nort de Mart te un major volum d'aigua gelada.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11336&Itemid=42</ref> 

Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha segut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref>

També subsistix aigua marciana en l'atmòsfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01%) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formaria sobre ella una película líquida que el seu espessor seria aproximadament de la centèsima part d'un milímetro. A pesar de la seua escassea, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. En Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se solidifica en el sol, en forma de gel, a la temperatura de –80ºC. Quant la temperatura s'eleva de nou per damunt d'eixe llímit el gèl se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit.

L'anàlisis d'algunes imàgens mostra lo que pareixen ser gotes d'aigua líquida que esguitaren les pates de la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] despuix del seu aterrisage<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/18/ciencia/1234953587.html La nau Phoenix envia imàgens que podrien ser gotes d'aigua líquida en Mart]</ref>

==== Casquets polars ====
[[File:Mars NPArea-PIA00161.jpg|thumb|right|200px|Pol nort de Mart]]
La superfície del planeta presenta diversos tipos de formacions permanents, entre les quals les més fàcils d'observar són dos grans taques blanques situades en les regions polars, una espècie de ''casquets polars'' del planeta. Quant aplega l'estació gelada, el depòsit de gèl perpetu comença per cobrir-se en una capa de rosada blanca deguda a la condensació del vapor d'aigua atmosfèric. Despuix, al seguir baixant la temperatura desapareix l'aigua congelada baix un mant de neu carbònica que estén el casquet polar fins a rebalsar a vegades el paralel dels 60º. Açò és aixina perque se congela part de l'atmòsfera de CO<sub>2</sub>. Recíprocament en l'hemisferi opost, la primavera fa que la temperatura puge per damunt de –120ºC, lo qual provoca la sublimació de la neu carbònica i el retrocés del casquet polar; despuix, quant el termómetro se eleva a més de – 80ºC, se sublima, a la seua vegada, la rosada blanca; a soles subsistixen llavors els gels permanents, pero ya el fret torna i estos no sofriran una ablació important. 

La massa de [[gel]] perpetu te un tamany d'uns 100 km de diàmetro i uns 10 m d'espessor. Aixina puix els casquets polars estan formats per una capa molt prima de gèl de CO<sub>2</sub> ("gel sec") i potser baix del casquet [[sur]] haja gèl d'aigua. En cent anys d'observació el casquet polar sur ha desaparegut dos vegades per complet, mentres el nort no ho ha fet mai. 

Els casquets polars mostren una estructura estratificada en capes alternants de gèl i distintes cantitats de pols osbcura.

La massa total de gèl del casquet polar nort equival a la mitat del gèl que existix en [[Groenlandia]]. Ademés el gèl del pol nort de '''Mart''' s'assenta sobre una gran depressió del terreny estant cobert per "gel sec".

[[File:Ice sublimating in the Dodo-Goldilocks trench.gif|thumb|Animació d'una sanga excavada el dia 15 de juny de 2008 per la [[Phoenix (sonda)|sonda Phoenix]] prop del Pol Nort de Mart. Uns trossos de material sublimen en el cantó inferior esquerra.]]
El [[19 de juny]] de l'any [[2008]] la [[NASA]] afirmà que la sonda Phoenix degué haver trobat [[gel]] al realisar una excavació prop del Pol Nort de '''Mart'''. Uns trossos de material [[sublimació|sublimaren]] despuix de ser descoberts el 15 de juny per un braç de [[robot]].<ref>''[http://www.nasa.gov/mission_pages/phoenix/news/phoenix-20080619.html Bright Chunks at Phoenix Lander's Mars Site Must Have Been Ice]'' (en anglés), NASA (19-6-2008)</ref><ref>[http://www.rtve.es/noticias/20080620/nasa-cree-haber-encontrado-prueba-existencia-agua-marte/96770.shtml La NASA creu haber encontrado la prueba de la existencia de agua en Marte]'', [[RTVE]] (20-6-2008)</ref>

El [[31 de juliol]] de l'any [[2008]] la NASA confirma que una de les mostres de sol marcià introduïdes en un dels forns del TEGA (''Thermal and Evolved-Gas Analyzer''), un instrument que forma part de la sonda, contenia gèl d'aigua.<ref>{{cita web|url =http://phoenix.lpl.arizona.edu/07_31_pr.php |título =NASA Spacecraft Confirms Martian Water, Mission Extended |fechaacceso =1 de Agosto|añoacceso =2008 |autor = |último = |primero = |enlaceautor =|coautores = |fecha = |año = |mes = |formato =|obra = |editorial = |páginas = |idioma = |doi =|urlarchivo = |fechaarchivo = |cita = }}</ref>

=== Climatologia ===
{{VT|Clima de Mart}}
No se dispon encara de senyes suficients sobre l'evolució tèrmica marciana. Per trobar-se Mart molt més llunt del Sol que la Terra, els seus climes són més frets, i tant més per quant l'atmòsfera, al ser tan tènue, rete poc calor: d'ahí que la diferencia entre les temperatures diürnes i nocturnes siga més pronunciada que en el nostre planeta. A açò també contribuïx la baixa conductivitat tèrmica del sol marcià. 

La temperatura en la superfície depén de la [[latitut]] i presenta variacions estacionals. La temperatura mija superficial és d'uns 218 [[Kelvin|K]] (-55ºC). La variació diürna de les temperatures és molt elevada com correspon a una atmòsfera tan tènue. Les màximes diürnes, en l'equador i en estiu, poden alcançar els 20 ºC o més, mentres les màximes nocturnes poden alcançar fàcilment -80ºC. En els casquets polars, en hivern les temperatures poden baixar fins a -130ºC.

Enormes tormentes de pols, que persistixen durant semanes i inclús mesos, obscurint tot el planeta poden sorgir de repent. Estan causades per vents de més de 150 km/h. Dites tormentes poden alcançar dimensions planetaries.

Durant un any marcià. part del CO<sub>2</sub> de l'atmòsfera se condensa en l'hemisferi a on és hivern, o se sublima del pol a l'atmòsfera quant és estiu. En conseqüència la pressió atmosfèrica te una variació anual.

==== Les estacions en Mart ====
L'igual que en la Terra, l'equador marcià està inclinat respecte al pla de l'òrbita un àngul de 25º,19. La primavera comença en l'hemisferi Nort en l'[[equinocci]] de primavera quant el Sol travessa el punt Vernal passant de l'hemisferi Sur al Nort (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò te també un sentit climàtic. Els dies i les nits duran igual i comença la [[primavera]] en l'hemisferi Nort. Esta dura fins a que LS=90º [[solstici]] d'estiu en que el dia te una duració màxima en l'hemisferi Nort i mínima en el Sur.

Anàlogament, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nort el solstici d'estiu, [[equinocci]] autumnal, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi Sur és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions.

La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, aixina com la duració d'estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en Mart, degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols.

Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el Sol està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu són llarcs, pero estant el Sol en l'afeli són més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més.

==== Clima marcià en el passat ====
[[File:Sol454 Marte spirit.jpg|300px|left|thumb|Vista de Mart]]
Hi ha un gran debat respecte a l'història passada de '''Mart'''. Per a uns Mart albergà en un passat grans cantitats d'aigua i tingué un passat càlit, en una atmòsfera molt més densa, l'aigua fluint per la superfície i excavant els grans canals que solquen la seua superfície. 

L'orografia de Mart presenta un hemisferi nort que és una gran depressió i a on els partidaris de Mart humit situen a l'[[Oceanus Borealis]], un mar que el seu tamany seria similar al [[Mar Mediterràneu]].

L'aigua de l'atmòsfera marciana te deuteri cinc vegades més que en la Terra. Esta anomalia, també registrada en [[Venus]], s'interpreta com que els dos plantaes tenien molta aigua en el passat pero que acabaren perdent-la. 

Els recents descobriments del robot de la [[NASA]] [[Opportunity]], avalen l'hipòtesis d'un passat humit. 

A finals de l'any [[2005]] sorgí la polèmica sobre les interpretacions donades a determinades formacions de roques que exigien la presencia d'aigua, proponent-se una explicació alternativa que rebaixava la necessitat d'aigua a cantitats molt menors i reduïa el gran mar o llarc equatorial a una simple badina on mai havia existit més d'un pam d'aigua salada. Alguns científics han criticat el fet de que la [[NASA]] a soles investiga en una direcció buscant evidencies d'un Mart humit i descartant les demés hipòtesis.

Aixina puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}}

En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret a on l'aigua ha tengut una importància molt més llimitada.

== Òrbita ==

L'òrbita de '''Mart''' és molt excèntrica (0,09): entre el seu [[afeli]] i el seu [[periheli]], la distancia del planeta al Sol diferix en uns 42,4 millons de quilómetros. Gràcies a les excelents observacions de [[Tycho Brahe]], [[Johannes Kepler|Kepler]] se dona conte d'esta separació i aplegà a descobrir la naturalea elíptica de les òrbites planetaries considerades fins llavors com circulars.

Este efecte te una gran influencia en el clima marcià, la diferencia de distancies al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30ºC en el punt subsolar entre l'afeli i el periheli.

Si dins d'eixa òrbita se dibuixa la de la Terra, la qual la seua elipse és molt menys allargada, pot observar-se també que la distancia de la [[Terra]] a Mart se troba subjecta a grans variacions. En el moment de la [[conjunció (astronomia)|conjunció]], és dir, quant el Sol està situat entre abdós planetes, la distancia entre estos pot ser de 399 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de Mart és de 3,5". Durant les [[oposició (astronomia)|oposicions]] més favorables eixa distancia queda reduïda a menys de 56 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de Mart és de 25", alcançant una [[magnitut (astronomia)|magnitut]] de -2,8 (següent llavors el planeta més brillant en excepció de Venus). Daonada la menuderia del globo marcià, la seua observació telescòpica presenta interés especialment entre els periodos que precedixen i seguixen a les oposicions.

== Llunes ==
{{VT|Satèlits de Mart}}
'''Mart''' te dos chicotets satèlits naturals, dits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (satèlit)|Deimos]]. La seua òrbita està molt pròxima al planeta. Se creu que són dos asteroides capturats.

Abdós satèlits foren descoberts en [[1877]] per Asaph Hall.

Els seus noms foren posats en honor als personages de la mitologia grega que acompanyaven a Ares (Mart per a la mitologia romana).

Des de la superfície de Mart, els satèlits se mouen d'oest a est.

Fobos és el més gran dels dos.

== Asteroides troyans ==
'''Mart''' te, com [[Júpiter]], alguns [[Asteroide troyà|asteroides troyans]] en els punts de Lagrange L4 i L5; els tres asteroides reconeguts oficialment per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] i el [[Minor Planet Center]] son: [[5261 Eureka]], 101429 i el 121514.<ref>Llista d'asteroides troyans de Mart: [http://cfa-www.harvard.edu/iau/lists/MarsTrojans.html]</ref>

Cap mencionar que un d'estos asteroides fon descobert des de l'[[Observatori astronòmic de La Sagra]] en [[Granada]], [[Espanya]], en l'any [[2007]].

== Vida ==
[[File:Mars Global Surveyor 1.jpg|thumb|left|150px|Taques obscures en les dunes de Mart.]]
[[File:Geysers on Mars.jpg|thumb|200px|Concepte de la NASA: "Geysers en Mart". Producte de les erupciones fredes de [[gèl]]]]
{{VT|Vida en Mart}}
Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit. 

En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gèl de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, propongueren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques són arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gèl no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}}
Gánti, T. et al,  [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2">
Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref>  L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref>

Senyes de gas [[metà]] foren detectades en l'atmòsfera de Mart en 2003<ref>Mumma, M. J.; Novak, R. E.; DiSanti, M. A.; Bonev, B. P., [http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=2003DPS....35.1418M&amp;db_key=AST&amp;data_type=HTML&amp;format= "A Sensitive Search for Methane on Mars"] (abstract only). American Astronomical Society, DPS meeting #35, #14.18.</ref><ref>{{Cita web  | título= Mars Methane Boosts Chances for Life  | autor= Michael J. Mumma 
 | editorial= Skytonight.com  | url = http://www-mgcm.arc.nasa.gov/MGCM.html  | fechaacceso= 2008-08-16}}</ref><ref>{{Cita publicación| título= Detection of Methane in the Atmosphere of Mars | autor= V. Formisano, S. Atreya T. Encrenaz, N. Ignatiev, M. Giuranna | revista= Science | volumen= 306 | número= 5702 | páginas= 1758–1761 | año= 2004 | url =  | doi = 10.1126/science.1101732}}</ref><ref>{{Cita publicación| título= Detection of methane in the martian atmosphere: evidence for life? | autor= V. A. Krasnopolskya, J. P. Maillard, T. C. Owen | revista= Icarus | volumen= 172 | número= 2 | páginas= 537–547 | año= 2004 | url = | doi = 10.1016/j.icarus.2004.07.004}}</ref><ref>{{Cita web | título= Mars Express confirms methane in the Martian atmosphere | autor= [[ESA]] Press release | editorial= [[ESA]] | url = http://www.esa.int/SPECIALS/Mars_Express/SEMZ0B57ESD_0.html | fechaacceso= 2008-08-16}}</ref> lo qual és considerat un misteri, ya que baix les condicions atmosfèriques de Mart i la [[radiació solar]], el metà és inestable i desapareix despuix de varios anys, lo que indica que deu de existir en Mart una font productora de metà que mante eixa concentració en la seua atmòsfera, i que produïx un mínim de 150 tonellades de metà cada any.<ref>{{Cita publicación| título= Some problems related to the origin of methane on Mars | autor= Vladimir A. Krasnopolsky | revista= Icarus | volumen= Volume 180 | número= Issue 2 | páginas= 359-367 | año= February 2005 | url = http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WGF-4HTCW36-2&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=a614a9e35a422b94cc2611ccdc4bf180
 | doi = 10.1016/j.icarus.2005.10.015}}</ref><ref> {{Cita web|url=http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=31033&fbodylongid=659 |título=Mars Express |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=August 2008 |editorial=European Space Agency }}</ref> Se planeja que la futura sonda [[Mars Science Laboratory]], incloga un [[espectrómetro de masses]] capaç de medir la diferencia entre [[Carbono-14|<sup>14</sup>C]] i [[Carbono-12|<sup>12</sup>C]] per a determinar si el metà és d'orige biològic o geològic.<ref name="nasa">[http://rst.gsfc.nasa.gov/Sect19/Sect19_13a.html Remote Sensing Tutorial, Section 19-13a] - Missions to Mars during the Third Millennium, Nicholas M. Short, Sr., et al., NASA</ref>

No obstant, en el passat existí aigua líquida en abundància i una atmòsfera més densa i protectora; estes són les condicions que se creuen més favorables que hagué de desenrollar-se la vida en '''Mart'''. El [[ALH84001|meteorit ALH84001]] que se considera originari de Mart, fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]] i alguns investigadors consideren que les formes regulars podrien ser microorganismes [[fòssil|fossilisats]].<ref name=disbelief>{{Cita web | título=After 10 years, few believe life on Mars | url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html | apellido=Crenson | nombre=Matt | editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] | fecha=2006-08-06 | fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.|revista=Science|volumen= 273|páginas=924–930|año=1996|doi= 10.1126/science.273.5277.924|pmid= 8688069}}</ref>

== Observació ==
Cristiaan Huygens feu les primeres observacions d'àrees obscures en la superfície de '''Mart''' en [[1659]], i també fon un dels primers en detectar els casquets polars. Atres astrònoms que contribuïren l'estudi de Mart foren G. Cassini (calculà en 1666 la rotació del planeta en 24 hores i 40 minuts i en 1672 deduí l'existència d'una atmòsfera en el planeta), W. Herschel (descobrí l'obliqüitat del eix de rotació de Mart i observà núvols marcians), i J. Schroeter.
[[Image: Martian_face_viking.jpg|right|thumb|300px|[[Cara de Mart]]]]
En l'any [[1837]] els astrònoms alemanys Beer i Mädler publicaren el primer mapamundi de Mart, en senyes obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguiren els del britànic Dawes a partir de l'any [[1852]].

En l'any [[1877]] presentà una oposició molt propenca a la [[Terra]], i fon un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall|A. Hall]] descobrí els satèlits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]], mentres l'astrònom italià G. Schiaparelli se dedicà a cartografiar cuidadosament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marcianes (Syrtis Major; Mare Tyrrhenum; Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també cregué observar unes llínees fines en Mart, a les quals batejà com ''canali''. El problema fon que esta paraula se traduí a l'anglés com "canals", paraula que implica algo artificial.

Esta última paraula despertà l'imaginació de molta gent, especialment de l'astrònom C. Flammarion i de l'aristócrata [[Percival Lowell|P. Lowell]]. Ells se dedicaren a especular en que havia vida en Mart (els marcians). Lowell estava tan entusiasmat en esta idea que se construí en l'any [[1894]] el seu propi observatori en Flagstaff, [[Arizona]], per a estudiar al planeta Mart. Les seues observacions el convenceren de que no a soles havia vida en Mart, sino que eixa vida era inteligent: Mart era un planeta que s'estava secant, i una sabia i antiga civilisació marciana havia construït eixos canals per a drenar aigua dels casquets polars i enviar-la cap a les assedegades ciutats. En el pas del temps, el furor dels canals marcians se fon dissipant, ya que molts astrònoms ni podien vore-los; de fet, els canals foren una ilusió òptica. Cap als anys [[1950]], ya casi ningú creïa en civilisacions marcianes, pero molts estaven convençuts de que sí que havia vida en Mart en forma de verdets i líquens primitius, fet que se posà en dubte al ser Mart visitat per primera vegada per una nau espacial en l'any [[1965]].

== Exploració ==
{{VT|Exploració de Mart}}
La primera sonda en visitar Mart fon la [[Marsnik 1]], que passà a 193,000 km de '''Mart''' el 19 de juny de [[1963]], sense conseguir enviar informació.

La [[Mariner 4]] en l'any [[1965]] seria la primera en transmetre des de les seues rodalies. Junt a les [[Mariner 6]] i 7 que aplegaren a Mart en l'any [[1969]] a soles conseguiren observar un Mart ple de cràters i paregut a la [[Lluna]]. Fon el [[Mariner 9]] la primera sonda que conseguí situar-se en òrbita marciana. Realisà observacions en mig d'una espectacular tormenta de pols i fon la primera en aguaitar un Mart en canals que pareixien rets hídriques, vapor d'aigua en l'atmòsfera, i que sugeria un passat de Mart diferent. La primera nau en aterrisar i transmetre des de Mart és la soviètica [[Mars 3|Marsnik 3]], que tocà la superfície a 45ºS i 158ºO a les 13:50:35 GMT del 2 de decembre de l'any [[1971]], si be poc despuix se estropejaria. Posteriorment ho farien les [[Viking 1]] i [[Viking 2]] en [[1976]]. La NASA va concloure com negatius el resultat dels seus experiments biològics. A pesar, en [[2007]] un mege de l'''Hospital Neuropsiquiàtric Borda'' en [[Buenos Aires]], [[Argentina]] va concloure que els experiments de les Viking I i Viking 2 foren consistents en la presencia de vida microbiana en la superfície del planeta, i va propondre una taxonomia que acomodaria l'existència d'este supost organisme marcià.<ref>Crocco, M. (2007), Els taxones majors de la vida orgànica i la nomenclatura de la vida en '''Mart''': primera classificació biològica d'un organisme marcià (ubicació dels agents actius de la Missió Vikingo de 1976 en la taxonomia i sistemàtica biològica). Electro-neurobiologia 15 (2), 1-34; http://electroneubio.secyt.gov.ar/First_biological_classification_Martian_organism.pdf</ref> Esta taxonomia proposta, no és reconeguda pels experts en la matèria.

El [[4 de juliol]] de l'any [[1997]] la [[Mars Pathfinder]] aterrisà en ple èxit en Mart i provà que era possible que un chicotet robot se passeja-se pel planeta. En l'any [[2004]] una missió científicament més ambiciosa dugué a dos robots [[Spirit]] i [[Opportunity]] que aterrisaren en dos zones de '''Mart''' diametralment opostes per a analisar les roques en busca d'aigua, trobant indicis d'un antic mar o llac salat.

L'Agencia Espacial Europea ([[Agencia Espacial Europea|ESA]]) llançà la sonda [[Mars Express]] en juny de 2003 que actualment orbita en Mart. A este últim satèlit artificial de Mart se li suma la nau de la [[NASA]] [[Mars Odyssey]], en òrbita al voltant de '''Mart''' des de  octubre de [[2001]]. La [[NASA]] llançà el [[12 d'agost]] de l'any [[2005]] la sonda [[Mars Reconnaissance Orbiter]], que aplegà a l'òrbita de '''Mart''' el [[10 de març]] de [[2006]] i te com objectius principals la busca d'aigua passada o present i l'estudi del clima.

En [[25 de mayo]] de l'any [[2008]], la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] aterrisà prop del pol nort de '''Mart'''; el seu objectiu primari fon desplegar el seu braç robòtic i fer prospeccions a diferents profunditats per a examinar el subsol, determinar si hagué o pot haver [[vida en Mart]], caracterisar el [[clima de Mart]], estudi de la geologia de Mart, i efectuar estudis de l'història geològica de l'[[aigua]], factor clau per a dessifrar el passat dels canvis climàtics del planeta.

== Meteorits ==
En l'any [[2008]], la [[NASA]] mante un catàlec de 57 meteorits considerats que provenen de Mart i recuperats en varios països.<ref> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/index.html |título=Mars Meteorites |fechaacceso=2008-08-15 |editorial=NASA }}</ref> Estos meteorits són extremadament valiosos ya que són les úniques mostres físiques de '''Mart''' disponibles per a analisar. Els tres meteorits llistats a continuació, exhibixen característiques que alguns investigadors consideren tindre indicis de possibles [[Compost orgànic|molècules orgàniques naturals]] o provables [[fòssil]]s microscòpics:

=== Meteorit ALH84001 ===
[[File:ALH84001 structures.jpg|thumb|200px|Image obtinguda per un microscopi electrònic d'estructures minerals en l'interior del meteorit [[ALH84001]].]]
El [[ALH84001|meteorit ALH84001]] fon trobat en l'[[Antàrtida]] en decembre de 1984 per un grup d'investigadors del proyecte [[ANSMET]]; el meteorit pesa 1,93 kg.<ref> {{Cita web|url=http://tin.er.usgs.gov/meteor/metbull.php?sea=alh+84001&sfor=names&ants=&falls=&stype=contains&lrec=50&map=ge&browse=&country=All&srt=name&categ=All&mblist=All&phot=&snew=0&pnt=no&code=604 |título=Allan Hills 84001 |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=April 2008 |editorial=The Meteorolitical Society }}</ref> Alguns investigadors assumixen que les formes regulars podrien ser microorganismes fossilisats, similars als [[nanobi]]s o nanobacteries.<ref name=disbelief>{{Cita web | título=After 10 years, few believe life on Mars | url=http://www.space.com/scienceastronomy/ap_060806_mars_rock.html | apellido=Crenson | nombre=Matt | editorial=[[Associated Press]] (on [http://www.space.com space.com] | fecha=2006-08-06 | fechaacceso=2006-08-06}}</ref><ref name="life">McKay, David S., et al (1996) [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/273/5277/924 "Search for Past Life on Mars: Possible Relic Biogenic Activity in Martian Meteorite ALH84001"]. Science, Vol. 273. no. 5277, pp. 924 - 930. URL accessed August 17, 2008.</ref><ref>{{Cita publicación|título= Search for past life on Mars: Possible relic biogenic activity in Martian meteorite ALH84001|autor= McKay D. S., Gibson E. K., ThomasKeprta K. L., Vali H., Romanek C. S., Clemett S. J., Chillier X. D. F., Maechling C. R., Zare R. N.|revista=Science|volumen= 273|páginas=924–930|año=1996|doi= 10.1126/science.273.5277.924|pmid= 8688069}}</ref> També se li ha detectat contingut de certa [[magnetita]] que, en la Terra, a soles se li troba en relació en certs microorganismes.<ref name="meteoritos-Bio" />

=== Meteorit Nakhla ===
[[File:Nakhla meteorite.jpg|thumb|left|150px|Meteorit Nakhla.]]
El [[meteorit Nakhla]], provenint de Mart, caigué en la Terra en [[28 de juny]] de [[1911]], aproximadament a les 09:00 AM en la localitat de Nakhla, [[Aleixandria]], [[Egipte]].<ref name="NASA"> {{Cita web|url=http://www2.jpl.nasa.gov/snc/nakhla.html |título=The Nakhla Meteorite |fechaacceso=2008-08-17 |apellido=Baalke |nombre=Ron |fecha=1995 |obra=Jet Propulsion Lab |editorial=NASA }}</ref><ref> {{Cita web|url=http://www.nhm.ac.uk/nature-online/virtual-wonders/vrmeteorite5.html |título=Rotating image of a Nakhla meteorite fragment |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=2008 |editorial=London Natural History Museum }}</ref>

Un equip de la [[NASA]], de la divisió de 'Johnson Space Center', obtingué una chicoteta mostra d'este meteorit en març de [[1998]], la qual fon analisada per mig de [[Microscopi òptic|microscopia òptica]] i un [[microscopi electrònic]] i atres tècniques per a determinar el seu contingut; els investigadors observaren partícules esfèriques de tamany homogéneu.<ref>{{Cita noticia | nombre=Paul | apellido=Rincon | coautores= | título=Space rock re-opens Mars debate | fecha=8 February 2006 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/4688938.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref> Aixina mateix, realisaren anàlisis a través de la [[cromatografia de gasos]] i [[espectrometria de masses]], (GC-MS) per a estudiar els [[Hidrocarbur aromàtic|hidrocarburs aromàtics]] d'alt pes molecular. Ademés, s'identificaren en l'interior "estructures celulars i secrecions exopolimeriques". Els científics de la NASA varen concloure que "al menys un 75% del material orgànic no pot ser contaminació terrestre."<ref>{{Cita web|url=http://www-curator.jsc.nasa.gov/antmet/mmc/Nakhla.pdf |título=Mars Meteorite Compendium |fechaacceso=2008-08-21 |apellido=C Meyer |nombre=C. |fecha=2004 |formato=PDF |editorial=NASA }}</ref><ref name="meteoritos-Bio">[http://mars.jpl.nasa.gov/mgs/sci/fifthconf99/6142.pdf EVIDENCE FOR ANCIENT MARTIAN LIFE]. E. K. Gibson Jr., F. Westall, D. S. McKay, K. Thomas-Keprta, S. Wentworth, and C. S. Romanek, Mail Code SN2, NASA Johnson Space Center, Houston TX 77058, USA.</ref>

Açò causà un interés adicional per lo que en l'any [[2006]], la [[NASA]] demanà una mostra més gran del meteorit Nakhla al Museu d'Història Natural de [[Londres]]. En este segon espècimen, s'observà un alt contingut de [[carbó]] en forma de ramificacions. Al publicar-se les imàgens respectives en 2006, s'obrí un debat per part d'uns investigadors independents que consideren la possibilitat de que el carbó és d'orige biològic. A pesar d'açò, atres investigadors han recalcat que el carbó és el quart element més abundant de l'[[Univers]], per lo que trobar-lo en curioses formes o patrons, no sugerix la possibilitat d'orige biològic.<ref>{{Cita noticia | nombre=David | apellido=Whitehouse | coautores= | título=Life on Mars - new claims | fecha=August 27, 1999 | editorial= | url =http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/289214.stm | obra=BBC News | páginas= | fechaacceso= 2008-08-17 | idioma= }}</ref><ref>Compilación de la NASA de referencias en investigaciónes hechas sobre el meteorito Nakhla: http://curator.jsc.nasa.gov/antmet/marsmets/nakhla/references.cfm</ref>

=== Meteorit Shergotty ===
El [[meteorit Shergotty]], d'orige marcià i en massa de 4 kg, caigué en Shergotty, [[Índia]] el [[25 d'agost]] de [[1865]], on testics el recuperaren immediatament.<ref>[http://www2.jpl.nasa.gov/snc/shergotty.html Meteorito Shergoti]</ref> Este meteorit està compost de [[piroxen]] i se calcula fon format en '''Mart''' fa 165 millons d'anys i fon expost i transformat per l'aigua líquida per molts anys. Certes característiques d'este meteorit sugerixen la presencia de restos de membranes o películes de possible orige biològic, pero l'interpretació de les seus formes mineralisades varia.<ref name="meteoritos-Bio" />

== Astronomia des de Mart ==
[[File:MarsSunsetCut.jpg|right|400px|thumb|Posta de Sol observada des de la superfície de Mart pel Mars Exploration Rover: Spirit en el cràter Gusev.]]

=== Observació del Sol ===
Vist des de '''Mart''', el [[Sol]] te un diàmetro aparent de 21' (en lloc de 31,5' a 32,6' que te vist des de la [[Terra]]). Els científics que manejaren al [[Spirit]] i [[Opportunity]] li feren observar una posta solar. Se pogué observar com desapareix ocult entre la pols en suspensió en l'atmòsfera.

=== Observació dels satèlits ===
[[File:Phobos Deimos orbit Mars.jpg|left|thumb|Òrbites de Fobos i Deimos en torn a Mart]]
[[File:Phobos deimos diff.jpg|160px|thumb|Fobos i Deimos (comparació de tamany)]]

'''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits a soles són visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és vàries vegades més intens.

[[Fobos]] dona una volta en torn a Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar.

S'ha observat que [[Fobos]] sofrix una acceleració [[secularisació|secular]] que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer encara cent millons d'anys abans de que se produïxca la seua caiguda). Esta acceleració és produïda per l'efecte de les marees. També se planteja als astrònoms el problema dels orígens de eixos chicoteta astres, ya que certes raons s'oponen a que siguen asteroides capturats i atres a que siguen cossos formats en torn al planeta al mateix temps que ell. Ademés, [[Fobos]] presenta característiques que sugerixen que este satèlit pot ser un fragment separat d'atre astre major.

=== Observació dels eclipses solars ===
{| align="right" width="270px" class="toc" style="margin-left:8px"
| [[File:15-ml-06-phobos2-A067R1.jpg|130px]]
| [[File:Transit of Deimos from Mars.jpg|130px]]
|-
| colspan="2" | Eclipses entre [[Fobos]], [[Deimos]] i el [[Sol]], tal com els va vore ''Opportunity'' el 10 Març de 2004 Fobos (esquerra) i 4 de Març de 2004 Deimos (dreta)
|}
Les càmares de la nau [[Opportunity]] captaren el 10 de març de [[2004]] l'eclipse parcial de Sol causat pel satèlit Fobos. El satèlit tapa una gran part del Sol a causa de que és més gran que Deimos i orbita molt més prop de '''Mart'''. L'[[eclipse]] de [[Deimos]] captat el 4 de març de [[2004]] és comparable a un trànsit d'un planeta.

=== Observació de la Terra ===
Vista des de '''Mart''' pels futurs astronautes, la [[Terra]] seria un magnífic estrelot blavenc i tan brillant com [[Júpiter]], durant al menys els periodos favorables (conjuncions inferiors de la [[Terra]]), ya que el nostre globo presentarà, vist des de Mart, les mateixes fases que [[Venus]] vist des de la [[Terra]]. També, l'igual que [[Venus]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], la [[Terra]] és un astre alternativament matutí i vespertí. En un telescopi instalat en Mart podrien apreciar-se l'espectàcul resultant de la conjugació dels moviments de la [[Terra]] i de la [[Lluna]], aixina com la combinació de les fases de abdós astres: pas de la mija lluna sobre la mitat obscura del disc terrestre; pas del sistema [[Terra]]-[[Lluna]] davant el disc solar durant els eclipses.

=== Trànsits de la Terra pel disc solar ===
El [[10 de novembre]] de [[2084]] ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de '''Mart'''. Estos transits se repetixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quant el planeta Mart està en oposició i prop del nodo ascendent. Els trànsits d'abril-maig quant està en el nodo descendent. El trànsit del [[11 de maig]] de [[1984]] previst por J. Meeus servi d'inspiració a l'escritor [[Arthur C. Clarke]] per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat soles en Mart descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir degut a la falta d'oxigen.

== Referències culturals ==

=== Orige del nom del planeta Mart ===
[[Mart (mitologia)|Mart]] era el deu romà de la guerra i el seu equivalent grec se dia [[Ares]]. El color roig del planeta '''Mart''', relacionat en la sanc, favorí que se li considerara des de temps antics com un símbol del deu de la guerra. En ocasions se feu referencia a Mart com el '''Planeta Roig'''. L'[[estrela]] [[Antares]], pròxima a l'[[eclíptica]] en la constelació de [[Scorpio]], rep el seu nom com rival (ant-) de Mart, per ser la seua brillantor pareguda en alguns dels seus acostaments.


=== Presencia en la lliteratura ===
Ademés de la ya mencionada ''Transit of Earth'', existixen numeroses referencies a '''Mart''' en la ciència ficció, tals com:
*''[[Cròniques Marcianes]] '', de [[Ray Bradbury]], a on els humans, cansats de les guerres i contaminació en la [[Terra]], decidixen colonisar Mart.
*''[[Homo Plus]] '', de [[Frederik Pohl]]. Astronautes terrestres són genèticament alterats per a sobreviure en la superfície hostil de Mart.
*''[[Trilogia marciana]]: [[Mart Roig]], [[Mart Vert]] i [[Mart Blau]] '', de [[Kim Stanley Robinson]]. Trilogia de noveles en les que se narra, de forma realista, la colonisació i [[terraformació]] de Mart junt en les implicacions tecnològiques, socials i filosòfiques que açò du a l'humanitat.
*Serie marciana: '''Una princesa de Mart''', '''Els deus de Mart''', '''El guerrer de Mart''', '''Thuvia, la verge de Mart''' i '''Els escacs vius de Mart''', de [[Edgar Rice Burroughs]]. El creador de Tarzán relata les aventures de [[John Carter|Juan Carter]] en el planeta Mart.
*Diverses noveles i relats de [[Philip K. Dick]] tenen lloc en Mart, com [[Temps de Mart]] o [[Podem recordar-lo per vosté al per major]]

== Referències ==
*Raeburn, Paul. (2003). ''Mart: descobrint els secrets del planeta roig''. RBA Revistes. [[Barcelona]], Espanya. ISBN 84-8298-130-7.
*Asimov, Isaac. (2001). ''Mart, el planeta roig''. "Colecció El llibre de Boljaca, 1169". Aliança Editorial. [[Madrit]], Espanya. ISBN 84-206-0169-1.
*''Observar Mart : descobrir i explorar el planeta roig''. (2005). Spes Editorial. Barcelona, Espanya. ISBN 84-8332-706-6.
*Lizondo Fernández, Joaquín (1999). ''L'enigmàtic Mart''. Editorial Telstar. Barcelona, Espanya. ISBN 84-7237-033-X.
*Raeburn, Paul. (2003). ''Mart : descobrint els secrets del planeta roig''. RBA Revistes. Barcelona, Espanya. ISBN 84-8298-130-7.
*Sersic, José Luis. (2002). ''L'exploració a Mart''. "Colecció Labor". Editorial Labor. [[Sardañola del Vallés|Cerdanyola]], Espanya. ISBN 84-335-2400-3.
*Lizondo Fernández, Joaquín. (2000). '': Més allà dels horisons de la terra : Mart, la nova frontera''. Editorial Ronsel. Barcelona, Espanya. ISBN 84-88413-19-X.

== Referències==
{{listaref|2}}

{{Traduït de|es|Marte_(planeta)}}

== Vore també ==
*[[Exploració de Mart]]
*[[Anexe:Objectes artificials en Mart]]
*[[Escala de temps geològica de Mart]]
*[[Planeta]]
*[[Llunes de Mart]]
*[[Bandera del planeta Mart]]
*[[Colonisació de Mart]]
*[[Vida en Mart]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Mart}}
* [http://www.tecnologiaslibres.net/2008/06/29/colonias-en-marte/ Vídeo de Colònia Marciana creada per l'home]
* [http://themis.asu.edu/ Mars Odissey Mission. NASA]
* [http://www.google.com/mars/ Google Mars - Geografia de Mart]
* [http://www.marsanomalyresearch.com/ Mars Anomaly Research Presuntes anomalies de Mart]
* [http://celestia.albacete.org/celestia/celestia/solar/marte7.htm Activitat educativa: el Sistema Solar]

=== Vídeos de YouTube ===
* [http://es.youtube.com/watch?v=G453kzzTrks Primeres fotografies de Mart]
* [http://es.youtube.com/watch?v=L8q6PLcGwcA Fotografies de Mart fetes per l'Unió Soviètica]

[[Categoria:Mart]]
[[Categoria:Planetes del Sistema Solar]]
[[Categoria:Planetes]]