Edició de «Max Cahner»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Biografia|
+
'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[Alemània]], 3 de decembre de [[1936]]-[[Barcelona]], 14 d'octubre de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  
−
| nom = Max Emanuel Cahner García
 
−
| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]]
 
−
| peu =
 
−
| nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]]
 
−
| ocupació = Historiador, polític i escritor
 
−
| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]]
 
−
| lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]]
 
−
| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]]
 
−
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
 
−
}}
 
−
'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  
 
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.
+
Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el 20 de juny de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.
  
−
En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.
+
L'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.
  
−
Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  
+
Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  
  
 
En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.
 
En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.
Llínea 28: Llínea 17:
 
* ''Gran Geografía Comarcal de Catalunya'' (1981-1985), director.
 
* ''Gran Geografía Comarcal de Catalunya'' (1981-1985), director.
 
* ''Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849)'' (1998-2003).
 
* ''Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849)'' (1998-2003).
−
 
−
== Cites ==
 
−
 
−
{{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, Max Cahner, per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "països catalans".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}
 
−
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Max_Cahner»