Edició de «Maximilià Thous»

{{Biografia|
| nom = Maximilià Thous i Orts
| image = [[File:Maximilià Thous i Orts (1906).jpg|thumb|250ps|Maximilià Thous en l'any [[1906]]]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Periodiste i escritor.
| data_naix = [[1875]] 
| lloc_naix = [[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1947]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Maximilià Thous i Orts''' ([[San Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - † [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Fon pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet fon en la seua família a viure a la [[ciutat de Valéncia]]. 

Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valéncia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' ([[1912]]-[[1918]]) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]] '' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]] '', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En l'any [[1901]] va obtindre la flor natural en els [[Jocs Florals]] de Valéncia i en l'any [[1909]] va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]].

També fon un dels pioners del cine en el territori [[valencià]], i en l'any [[1923]], a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''[[Nit d'albaes]] ''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort a soles va escriure alguns [[llibrets de falla]]. En l'any [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. 

== Obres ==

[[Archiu:Esmax.jpg|thumb|250px|Monument a Maximilià Thous, en [[Valéncia]]]]

Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies: 

* ''De Carcaixent i dolces'' ([[1896]])
* ''Portfolio de Valéncia'' ([[1898]])
* ''Moros i cristians''
* ''L'escala de Jacob''
* ''A la vora del riu, mare'' ([[1920]])
* ''Ama, ¿hi ha foc?'' ([[1920]])
* ''Foc en l'era'' ([[1916]])
* ''L'últim lleó'' ([[1921]])
* ''El dragó del Patriarca'' ([[1931]])
* ''El rei dels auques'' ([[1931]])
* ''La cua de la rabosa'' ([[1931]])

== Poema ==

=== Bandera del meu amor ===

{{Cita|Tinc una bella bandera

que té tots els meus amors.


La tela es de seda fina

or, roig i blau els colors.


Símbol de la meua terra

anyorant i redemptor.


Es la seua vera image:

sobre'l camp de blat de l'or

quatre roselles esclaten

baix el blau cel llumenos.


Entre els seus plecs quant la enlaire

porta la meua ilusiò.


Quant l'or i el grana s'ajunten

al revoltar baix el sol

son com vivissima flama

que dona llum al meu cor.|'Bandera del meu amor', per Maximilià Thous (1932). Citat per [[Manuel Casaña Taroncher]] en el seu l'artícul 'La Senyera, nostra bandera', especial 9 d'Octubre (Las Provincias, 9.10.2008)}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.iifv.ua.es/sainet/consultes/dades_autor.asp?pIdAutor=118 Biografia i obres]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]