Edició de «Miquel Adlert i Noguerol»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
−
'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - † [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià. Considerat un dels pares del [[valencianisme]]. 
+
'''Miquel Adlert i Noguerol''' ([[Paterna]], [[L'Horta]], [[1911]] - [[Valéncia]], [[1988]]) fon un advocat, juge, escritor i editor valencià.  
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 30: Llínea 30:
 
La seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' ([[1977]]), expón les raons per les que s'aparta de l'imitació de certs models llingüistics per a poder escriure en valencià d'acort en la tradició escrita i parlada. Això supongué una autèntica revolució, donant pas a la codificació moderna de la llengua valenciana, perfilada i perfeccionada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en la que ell participà.
 
La seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' ([[1977]]), expón les raons per les que s'aparta de l'imitació de certs models llingüistics per a poder escriure en valencià d'acort en la tradició escrita i parlada. Això supongué una autèntica revolució, donant pas a la codificació moderna de la llengua valenciana, perfilada i perfeccionada per la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en la que ell participà.
  
−
La [[revista Murta]] ([[1978]]-[[1983]]) en la que escrivien els intelectuals de l'época, adoptà la reforma ortogràfica proposta per Adlert en el seu llibre ''En defensa de la llengua valenciana'', posteriorment s'escrigué en la normativa ortogràfica de la RACV. En el número 1 d'esta revista Adlert criticà a [[Lo Rat Penat]] per utilisar "catalanades" en els seus escrits.  
+
La [[revista Murta]] (1978-1983) en la que escrivien els intelectuals de l'época, adoptà la reforma ortogràfica proposta per Adlert en el seu llibre ''En defensa de la llengua valenciana'', posteriorment s'escrigué en la normativa ortogràfica de la RACV. En el número 1 d'esta revista Adlert criticà a [[Lo Rat Penat]] per utilisar "catalanades" en els seus escrits.  
  
−
El [[20 de febrer]] de [[1987]], Lo Rat Penat li oferí un emotiu homenage. L'homenage se celebrà en el Saló d'Actes del Centre Cultural de la Caixa d'Aforros, en el qual intervingué [[Vicent Ramon Calatayud]].
+
El 20 de febrer de [[1987]], Lo Rat Penat li oferí un emotiu homenage. L'homenage se celebrà en el Saló d'Actes del Centre Cultural de la Caixa d'Aforros, en el qual intervingué [[Vicent Ramon Calatayud]].
  
 
En l'última etapa de sa vida, a l'arribar la [[Transició espanyola|Transició]], divulgà amplament el valencianisme i els punts sensibles de l'història valenciana més desconeguts pel gran públic.  
 
En l'última etapa de sa vida, a l'arribar la [[Transició espanyola|Transició]], divulgà amplament el valencianisme i els punts sensibles de l'història valenciana més desconeguts pel gran públic.  
Llínea 38: Llínea 38:
 
Les JJ.RR. li dedicaren un homenage pòstum, el qual donà lloc al llibre ''Miquel Adlert'', que fon editat per Lo Rat Penat en l'any [[1990]], dins de la colecció titulada ''Al Vent''.
 
Les JJ.RR. li dedicaren un homenage pòstum, el qual donà lloc al llibre ''Miquel Adlert'', que fon editat per Lo Rat Penat en l'any [[1990]], dins de la colecció titulada ''Al Vent''.
  
−
== Transició espanyola ==
+
== Pensament ==
  
−
La seua figura és l'única que ocupa en plenitut el [[sigle XX]] i sense dubte és clau en el moment de la [[Transició espanyola|Transició]], un periodo turbulent en una Valéncia crispada i convulsa per les qüestions identitàries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa història, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana|En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla]]'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisació en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou camí esperançador i netament valencià, a més de fer una proposta normativisadora de la [[Llengua Valenciana]].
 
−
 
−
== Pensament ==
 
−
[[Image:Cense.jpg|thumb|right|250px|Portada del llibre]]
 
 
Per a Adlert, el catolicisme no podia ser separat de l'acció política nacionalista, d'eixa manera és més fàcil, per eixemple, poder establir semblança entre polítics i religiosos.  
 
Per a Adlert, el catolicisme no podia ser separat de l'acció política nacionalista, d'eixa manera és més fàcil, per eixemple, poder establir semblança entre polítics i religiosos.  
  
Llínea 54: Llínea 50:
 
El mensage i la obra d'Adlert és tot un referent sense cap discusió del valencianisme. Publicà dèsset llibres en tan sols una dècada (1977-1987), encara que llamentablement, tingué que pagar ell mateix la publicació de gran part de la seua obra.  
 
El mensage i la obra d'Adlert és tot un referent sense cap discusió del valencianisme. Publicà dèsset llibres en tan sols una dècada (1977-1987), encara que llamentablement, tingué que pagar ell mateix la publicació de gran part de la seua obra.  
  
−
La seua obra lliterària fon sempre en prosa i destaca la constància en constituir un registre lliterari ric i cult per a la llengua valenciana. Sa obra sempre versà al voltant de la Pàtria Valenciana, podent considerar a Adler com u dels principals ideòlecs del valencianisme de postguerra i de la transició.
+
La seua obra lliterària fon sempre en prosa i destaca la constància en constituir un registre lliterari ric i cult per a la llengua valenciana. Sa obra sempre versà al voltant de la Pàtria Valenciana, podent considerar a Adler com u dels principals ideòlecs del valencianisme de postguerra i de la transició.  
−
 
 
−
{{Cita|¡Infortunada Pàtria nostra valenciana que inclús son contorn desfiguren l'imperialisme de ponent i l'imperialisme de tramontana!|Miquel Adlert i Noguerol}}
 
  
 
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 71: Llínea 65:
 
* ''De la meua catacumba'' (Colecció de pensaments) (Valéncia, [[1984]])
 
* ''De la meua catacumba'' (Colecció de pensaments) (Valéncia, [[1984]])
 
* ''El compromis de Casp, qüestio juridica'' ([[1984]])
 
* ''El compromis de Casp, qüestio juridica'' ([[1984]])
−
* ''Del periodisme meu'' (Valéncia, [[1984]]) Esta obra és en realitat una colecció de diversos artículs que s'extenen cronològicament des de [[1935]] a [[1983]].  
+
* ''Del periodisme meu'' (Valéncia, [[1984]]) Esta obra és en realitat una colecció de diversos artículs que s'extenen cronològicament des de 1935 a 1983.  
 
* ''Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove'' (Valéncia, [[1986]])
 
* ''Semblança del mes. Evocacions de la Valencia de quan yo era jove'' (Valéncia, [[1986]])
−
 
−
== Cites ==
 
−
 
−
{{Cita|Els filolecs no deuen dir-li al poble com deu parlar o com deu escriure, sino estudiar com parla i com escriu. El poble es el verdader propietari de la llengua. Els filolecs han vinguts molts sigles despres de que naixquera la Llengua Valenciana.|Miquel Adlert i Noguerol}}
 
−
 
−
{{Cita|Perque l'idioma es el parlat i no l'escrit. Per aixo se li diu llengua per ser esta orgue indispensable per a parlar. La llengua escrita es la reproduccio grafica de la parlada com el retrat ho es de la persona. I aixina com l'essencia humana es la persona i no el retrat, l'essencia de l'idioma es el parlat i no l'escrit… La llengua parlada es anterior a l'escrita… La base de la llengua valenciana es la parlada i no lescrita.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}
 
−
 
−
{{Cita|La finalitat que busca l'interés pancatalaniste en el topònim [[País Valencià]] és l'anulació de la personalitat valenciana independent de Catalunya. País Valencià és la denominació bàsica per a donar credibilitat a l'afirmació de que Valéncia ha segut i és una part de Catalunya; u dels [[Països Catalans]]. Perqué ningú, per poca inteligència que tinga, pot creure que un Regne formava part i depenia d'un Principat, com ara li diuen a Catalunya, i manco encara d'un comtat.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}
 
−
 
−
{{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels lliterats valencians, primer per arcaïsants, i després, i ara, per catalanisants. I així s'han condenat, com a incorrectes, formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i després per les catalanes evolucionades.|''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (Valéncia, [[1977]]), per Miquel Adlert Noguerol}}
 
−
 
−
{{Cita|Miquel Adlert Noguerol: Un atre teoric, en qui no acaba el cicle, les ensenyances del qual les hem vixcut de prop, es Miquel Adlert Noguerol (1911-1988). La seua figura es l'unica que ocupa en plenitut el s. XX i sense dubte es clau en el moment de la Transicio, un periodo turbulent en una Valencia crispada i convulsa per les qüestions identitaries. El renaixer de grupusculs valencianistes que, estimant l'autonomia i sentint-se hereus d'una complexa historia, no dubtaren en devorar ansiosament la seua obra ''En defensa de la llengua valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla'' (1977). En ella denuncia l'engany de la catalanisacio en que personalment havia caigut i cóm abandona tant torta drecera, iniciant un nou cami esperançador i netament valencià, a mes de fer una proposta normativisadora de la Llengua valenciana. En esta i en unes atres obres seues, tal volta mes especialisades, va aportant idees i pensaments constructius, d'eixos que ajuden a afermar sentiments o a crear-los quan es carix d'ells, en este sentit ''Del periodisme meu'' es un compendi d'articuls sense cap desperdici.|''Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme'' (2016), per [[Juli Moreno]]}}
 
−
 
−
{{Cita|Miquel Adlert Noguerol, considera al rei Jaume I com un gran monarca, polític, governant, guerrer i home, sent els seus fets, en el context de sa profitosa i generosa vida, dignes d'alabança. Tant la Crònica com els Furs son espill del seu espírit jurídic que el du a un sentit autènticament lliberal i demòcrata en les explicacions que fa als seus súbdits sobre les seues decisions i conducta en accions militars o polítiques; i sobre les raons de les seues disposicions llegals. Entre els fets reveladors de l'espírit jurídic de Don Jaume, el més important i més trascendental per als valencians es la promulgació dels Furs de Valéncia. Donant una llegislació pròpia, codificada, territorial i no feudal, al Regne de Valéncia. En la promulgació de les lleis Don Jaume es trobà en l'oposició de les classes noble i eclesiàstica, sobretot davant el privilegi d'exenció de contribucions que gojaven d'antic en Aragó i en els comtats catalans. Entregà les terres que li reclamaren les ordens militars del Temple i de l'Hospital, durant la reconquista.
 
−
 
−
Diu Miquel Adlert que “… l'espirit juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislacio que els siguen extranys; i els respecta els que ne tenen”.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'', per Miquel Adlert Noguerol (Valéncia, 1980), citat en el llibre ''[[Mosaic Castellonenc]]'' (Castelló, 2021) per Xavier Gimeno i Alonso}}
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 103: Llínea 81:
 
* [http://miqueladlert.blogspot.co.uk/ Blog del llibre de Miquel Adlert ''En defensa de la llengua valenciana'']
 
* [http://miqueladlert.blogspot.co.uk/ Blog del llibre de Miquel Adlert ''En defensa de la llengua valenciana'']
 
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/miquel-adlert-i-noguerol-pare-de-les-normes-del-puig/ Miquel Adlert i Noguerol, pare de les Normes d’El Puig - Cultura Valenciana]
 
* [http://www.culturavalenciana.es/historia/miquel-adlert-i-noguerol-pare-de-les-normes-del-puig/ Miquel Adlert i Noguerol, pare de les Normes d’El Puig - Cultura Valenciana]
−
* [https://clubjaimeprimero.org/content/miquel-adlert-noguerol Miquel Adlert Noguerol - Club de opinión Jaime I y de estudios históricos]
 
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Miquel_Adlert_i_Noguerol»