Edició de «Missa criolla»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | La ''' | + | La '''Misa Criolla''' es una obra musical de naturalea religiosa i folclòrica, creada pel music argenti [[Ariel Ramírez]]. Els texts llitúrgicos foren traduïts i adaptats pels sacerdots Antonio Osvaldo Catena, Alejandro Mayol i Jesús Gabriel Segade. Considerada una de les millores obres de la musica argentina. |
− | Quan un | + | Quan un cura d'[[Humahuaca]] volia fer cantar les cancions religioses tradicionals als fidels de la seua parròquia, va notar que ells no mostraven cap entusiasme. Llavor va tindre l'idea de fer-les cantar dites cancions en ritmes folclòrics. Li va escriure ad un sacerdot amic, i este li va transmetre l'idea a [[Ariel Ramírez]]. |
− | L'obra fon composta i | + | L'obra fon composta i grabada en 1964 i llançada en 1965. La versió de major difusió mundial es la que realisara el tenor [[José Carreras]] en 1987, en el [[Santuari de la Bien Aparecida]], de [[Cantabria]], acompanyat de [[Ariel Ramírez]] com director de l'orquesta. |
== Estructura == | == Estructura == | ||
− | El text de la ''' | + | El text de la '''Misa Criolla''' es una adaptació estricta del text llitúrgic de la misa catòlica. En la lliturgia catòlica, la misa solemne o cantada constituix un genero musical tradicional, que consixtix de tres parts obligatories, el "[[Kyrie]]" el "[[Sanctus]]" i l'"[[Agnus Dei]]", i inclou ademes el "[[Gloria]]" i el "[[Credo]]". En certes casos puguen incorporar-se atres elements. |
== Kyrie == | == Kyrie == | ||
− | El [[Kyrie]] | + | El [[Kyrie]] está construït sobre dos ritmes andins, la [[baguala]] i la [[vidala]]. De la mateixa forma que en la misa catòlica tradicional, en la tornada puja a una escala en la major, adoptant un estil de baguala. |
− | == | + | == Gloria == |
− | El [[ | + | El [[Gloria]] es un [[carnavalito]], ritme caracteristic del nort de [[Jujuy]], acompanyat per un [[yaraví]] en la menor, en la que s'alaba al Senyor i se'l glorifica en tot el seu esplendor. S'utilisa aci el [[yaraví]] per a mostrar l'humiltat i el respecte per Due i el [[carnavalito]] es per ad adorar-ho. |
== Credo == | == Credo == | ||
− | El | + | El Credo adopta la forma d'una [[chacarera]], estil popular de [[Santiago del Estero]], en la menor en pujada a la major. Aci s'aprecia la creença a l'Iglesia Catòlica. Considerat com el moment culminant de l'obra. |
== Sanctus == | == Sanctus == | ||
− | El | + | El Sanctus está realisat seguint el ritme d'un [[carnaval]] [[cochabambi]] en la major. Els fidels santifiquen el nom de Due i l'alaben de forma esplendorosa, reconeguent el poder del mateix en la terra com en el cel. |
== Agnus Dei == | == Agnus Dei == | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | + | [[Categoria: Música]] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | [[Categoria: |