Edició de «Moneda»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera. | ||
| − | En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". | + | En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Després agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle". |
En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg | En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable. | * Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable. | ||
| − | + | Després d'este periodo no hi ha gran canvis fins al [[sigle XIX]] quan en [[1830]], l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora. | |
L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova. | L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova. | ||