Edició de «Muralla àrap de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors. | La '''Muralla àrap de Valéncia''' (Madinat al-Turab), era una muralla defensiva que va començar a construir-se en el [[sigle XI]] al voltant del caixco antic de [[Valéncia]], pel net d'Almanzor [[Abd al-Aziz ibn Amir]] (lo mateix que atres grans obres publiques), i de la que encara se conserven restos menors. | ||
− | + | Després de la caiguda del ''[[Califat de Còrdova]] '', al principi del [[sigle XI]], Valéncia es va convertir en capital de la [[Taifa de Valéncia]], i, per tant, va experimentar un important creiximent urbanístic i demogràfic. | |
[[Archiu:Murallav.jpg|thumb|290px|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]] | [[Archiu:Murallav.jpg|thumb|290px|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]] | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref> | El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el [[sigle X]], descriu a Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref> | ||
− | + | Després l'atac bereber del any [[1010]] o [[1011]] que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat de construir una nova muralla. Aixina durant el regnat del citat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població. | |
Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set. | Segons la descripció que nos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-[[1085]]), Valéncia era una de les més grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert és que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set. | ||
Llínea 74: | Llínea 74: | ||
Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. | Un dels acontenyiments més impressionants que va soportar esta muralla varen ser el lloc i conquiste del Cid, si be degut a la riquea de la ciutat i la seua posició estratègica fon atacada diverses vegades. | ||
− | *En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. | + | *En la primavera del [[1065]] va arribar a [[Valéncia]] [[Ferrando I]] de [[Castella]], iniciant li sege de la ciutat. Després de simular una retirada el rei castellà, els soldats d'al-Mail varen eixir en la seua persecució pero a l'altura de Paterna, les tropes de Ferrando es varen rebolicar i varen causar una gran derrota als valencians. |
Un poeta musulmà relata lo que succeïx: | Un poeta musulmà relata lo que succeïx: | ||
Llínea 91: | Llínea 91: | ||
:Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals. | :Alguns cristians de l'interior varen eixir a viure als ravals. | ||
− | :En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. | + | :En setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de l'història d'[[Espanya]]. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants varen passar al canibalisme. Varen menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta. |
:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles. | :Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles. |