Edició de «Muralla àrap de Valéncia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
[[Archiu:Murallav.jpg|thumb|290px|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]] | [[Archiu:Murallav.jpg|thumb|290px|Despuix de la construcció de la muralla cristiana la musulmana no va ser derribada ya que servia de segon perímetro defensiu i per a facilitar els accessos entre les diferents parts de la ciutat es varen obrir diferents portals sobre la fortificació àrap, sent el més famós i que perdura hui en dia el [[Portal de la Valldigna]]]] | ||
− | La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya | + | La muralla d'Abd al-Aziz fon reforçada en el [[sigle XII]] i va perdurar durant més d'un sigle fins que ya després de la reconquista fon alçada una nova, seguint un perímetro major. |
== Orige == | == Orige == | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
*'''[[Porta Bab Ibn Sajar]] ''' | *'''[[Porta Bab Ibn Sajar]] ''' | ||
− | Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que | + | Situada en la plaça contigua a l'actual [[Palau monasteri del Temple]] (els que després de la conquista de Jaume I es varen encarregar de defendre-la). Segons el croniste a l'Udri estava orientada cap a la Meca, esta porta es correspondria en l'antiga porta Marina d'época romana. Atres noms que va rebre fon Ali-Bufat Muley, del Cid i del Temple. |
Segons el [[Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions. | Segons el [[Llibre dels Feyts|llibre dels Feyts]] de Jaume I(escrit cap a 1282), és allí a on se va pactar penjar la "senyal real" que seria la prova de la rendició de la ciutat. Segons la crònica , Jaume I, quan va vore la citada senyal se va emocionar i plorant, es va postrar de genolls pera resar unes oracions. | ||
Llínea 80: | Llínea 80: | ||
{{cita|Se havien posat les cotes de malla de ferro mentres vosatros vestíeu túniques de seda cada u més bella,... que llejos resultaven ells i que bonicos vosatros si no haguera segut pel que va passar en Paterna. <ref>Abu Ishaq al-Tarasuní</ref>}} | {{cita|Se havien posat les cotes de malla de ferro mentres vosatros vestíeu túniques de seda cada u més bella,... que llejos resultaven ells i que bonicos vosatros si no haguera segut pel que va passar en Paterna. <ref>Abu Ishaq al-Tarasuní</ref>}} | ||
− | En novembre es va iniciar novament el siti, | + | En novembre es va iniciar novament el siti, després de la batalla, Pero varen acabar els castellans retirant-se a l'emmalaltir el rei, que moriria en Lleó eixe mateix més. |
*El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | *El [[rei de Castella]] que s'havia aliat en genovesos i pisans, va posar siti a la ciutat en l'any [[1092]], genovesos i pisans atacarien Valéncia per mar i Alfons VI per terra, pero el rei castellà va haver de retirar-se quan [[el Cid]] va iniciar una campanya per terres castellanes, ya que Rodrigo considerava que Valéncia li era sumissa. | ||
− | *Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle | + | *Els notables, varen rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle després faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició. |
:Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició. | :Es varen succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restos arqueològics de la vall-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i a on també va establir guarnició. |