Edició de «Número pi»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{en desenroll}}
 
[[File:2pi-unrolled.gif|thumb|right|200px|Pi en una recta, 2π és el doble de π]]
 
[[File:2pi-unrolled.gif|thumb|right|200px|Pi en una recta, 2π és el doble de π]]
El '''número pi,''' '''π,''' és la relació entre la llongitut d'una [[circunferència]] i el seu [[diàmetro]] en [[geometria euclidiana]].<ref>{{Cita libro|título=MATEMÁTICA 6: Reforma Matemática Costa Rica|url=https://books.google.es/books?id=314xCgAAQBAJ&pg=PA61&dq=%CF%80+(pi)++relaci%C3%B3n+entre+la+longitud+de+una+circunferencia+y+su+di%C3%A1metro&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjWl4G-xMbZAhUBvBQKHfj3DdYQ6AEILDAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20%20relaci%C3%B3n%20entre%20la%20longitud%20de%20una%20circunferencia%20y%20su%20di%C3%A1metro&f=false|editorial=F Prima Grupo Consultor|isbn=9789930513101|idioma=es}}</ref> És un [[número irracional]]<ref>{{Cita libro|apellidos=Incorporated|nombre=InterLingua com.google.es/books?id=tqgmdatAt0oC&pg=PA283&dq=%CF%80+(pi)+n%C3%BAmero+irracional&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs_9DhxMbZAhWF6RQKHU2dBu8Q6AEILTAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20n%C3%BAmero%20irracional&f=false|fecha=2009|editorial=InterLingua Publishing|isbn=9781884730023|idioma=es}}</ref> i una de les constants matemàtiques més importants. S'emplea freqüentment en [[matemàtiques]], [[física]] i [[ingenieria]]. El [[valor numèric]] de π, [[Truncament|truncat]] a les seues primeres sifres, és el següent: π = 3.141 592 653 589 793 238 462...<ref>{{Cita libro|apellidos=Llamas|nombre=Edmundo|título=El libro de las Preguntas de Llamas|url=https://books.google.es/books?id=pm57AgAAQBAJ&pg=PA250&dq=valor+%CF%80+3.1415926535&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiS4ZXbxcbZAhWJ0xQKHTvOAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=valor%20%CF%80%203.1415926535&f=false|fecha=2013|editorial=Lulu.com|isbn=9780557073979|idioma=}}</ref>
+
El '''número pi''' '''π''' és el resultat de dividir la llongitut de la [[circunferència]] entre el seu [[diàmetro]] 3'14159...  
 
 
El valor de π s'ha obtés en diverses [[aproximació|aproximacions]] a lo llarc de l'història, sent una de les constants matemàtiques que més apareix en les ecuacions de la física, junt en el [[número e]]. Cap destacar que el cocient entre la llongitud de qualsevol circunferència i la del seu diàmetro no és constant en geometries no euclidianes.<ref name=eemGaussianos>{{cita web |url=https://www.gaussianos.com/pi-no-siempre-vale-314159/ |título=Pi no siempre vale 3,14159… |idioma=es}}</ref>
 
  
 
== Nom ==
 
== Nom ==
[[Archiu:Pi-CM.svg|thumb|200px|Lletra grega pi. Símbol adoptat en l'any [[1706]] per William Jones i popularisat per [[Leonhard Euler]]]]
+
El seu nom prové de la [[alfabet grec|lletra grega]] [[π]] descobert pels [[antic egipte|antics egipcis]] que s'anà fent popular a lo llarc de l'[[història]] degut als misteris que giren en torn ad ell.  
La notació en la [[alfabeto griego|lletra grega]] [[Pi (letra)|π]] prové de l'inicial de les paraules d'orige [[idioma grec|grec]] περιφέρεια «perifèria» i περίμετρον «perímetro» d'un [[círcul]],<ref>G L Cohen and A G Shannon, John Ward's method for the calculation of pi, Historia Mathematica 8 (2) (1981), 133-144.</ref> notació que fon utilisada primer per [[William Oughtred]] (1574-1660). El seu us fon propost pel matemàtic galés [[William Jones (matemàtic)|William Jones]]<ref>New Introduction to Mathematics, William Jones, 1706, London</ref> (1675-1749); encara que fon el matemàtic [[Leonhard Euler]], en la seua obra ''Introducció al càlcul infinitesimal'', de l'any [[1748]], qui la popularisà. Fon coneguda anteriorment com ''constant de Ludolph'' (en honor al matemàtic [[Ludolph van Ceulen]]) o com ''constant d'Arquímedes'' (que no se deu confondre en el [[número d'Arquímedes]]). Jones planteja el nom i símbol d'este número en l'any [[1706]] i Euler comença a difondre'l en l'any [[1736]].<ref name="beskin">Beskin. ''Fracciones maravillosas''. Mir Moscú, (1987).</ref>
 
  
 
== Clasificació ==
 
== Clasificació ==
π  és un número [[número irracional|irracional]], lo que significa que no pot expresar-se com fracció de dos números sancers, com demostrà [[Johann Heinrich Lambert]] en 1761 (o 1767). També és un [[número trascendent]], açò vol dir que no és la [[Raïl (matemàtica)|raïl]] de ningun [[polinomi]] de coeficients [[número sancer|sancers]]. En el [[sigle XIX]] el matemàtic [[Alemanya|alemà]] [[Ferdinand Lindemann]] demostrà este fet, tancant en això definitivament la permanent i ardua investigació sobre el problema de la [[cuadratura del círcul]] indicant que no te solució.
+
El número pi és un [[número irracional]] lo que vol dir que no es pot expresar com a una [[fracció]]. Este número està englobat en un conjunt més gran que és el de [[número real|números reals]].  
 
 
Se sap que π tampoc és un [[número de Liouville]],<ref>Mahler, K. "On the Approximation of." Nederl. Akad. Wetensch. Proc. Ser. A. 56/Indagationes Math. 15, 30-42, 1953.</ref> no soles és trascendental sino que no pot ser aproximat per una secuència de racionals «rápidament convergent».
 
 
 
== Sifres ==
 
Encara que siga un [[número irracional]] continua sent averiguada la màxima cantitat possible de [[Número decimal|decimals]]. Els cinquanta primers son:
 
 
 
π ≈ 3.1415926535 8979323846 2643383279 5028841971 6939937510
 
  
Per a vore sequències majors d'este número se pot consultat les referències,<ref>http://www.numberworld.org/misc_runs/pi-5t/details.html, 133-144</ref> aixina com [http://mimosa.pntic.mec.es/jgomez53/matema/conocer/pi_10000.htm les primeres dèu mil sifres decimals].
+
== sifres ==
 
+
El número pi és infinit, hui en dia es continua treballant per decobrir més decimals i vore si existix alguna repetició entre les seues sifres:  
En ciència i ingenieria, esta constant se pot emplear, la majoria de les voltes, en una gran precisió solament en una dotzena de decimals. En quaranta decimals se podria descriure en precisió la curvatura de la [[Via Làctea]] en un erro més chicotet que el tamany d'un [[protó]].<ref>Bailey, David H., Borwein, Peter B. & Borwein, Jonathan M. (January 1997). «The Quest for Pi.» ''Mathematical Intelligencer'' (1): 50-57.</ref>
+
3.1415926535897932384626433832795028841971693993751058209749445923078164062862
 +
089986280348253421170679821480865132823066470938446095505822317253594081284811
 +
174502841027019385211055596446229489549303819644288109756659334461284756482337
 +
867831652712019091456485669234603486104543266482133936072602491412737245870066
 +
063155881748815209209628292540917153643678925903600113305305488204665213841469
 +
519415116094330572703657595919530921861173819326117931051185480744623799627495...<ref>http://mimosa.pntic.mec.es/jgomez53/matema/conocer/pi_10000.htm</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
 +
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}
 
 
{{commonscat|Pi}}
 
{{commonscat|Pi}}
  
[[Categoria:Números irracionals]]
+
[[Categoria:Matemàtiques]]
[[Categoria:Números reals]]
 
[[Categoria:Círcul]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: