Edició de «Naturisme»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 39: | Llínea 39: | ||
=== Ans del Sigle XIX === | === Ans del Sigle XIX === | ||
− | Segons el Génesis, el pecat original fon el responsable de que | + | Segons el Génesis, el pecat original fon el responsable de que Adam i Eva –i tots els seus descendents– tingueren que cobrir el seu cos. Potser per això, el cos nuet ha segut objecte de prohibició i de debat des de les antigues a les modernes cultures. |
− | En | + | En Egipte, en unes taules del faraó Akenatón (1385 a.C.) es diu que ell, la seua muller Nefertiti i els fills d'abdós permaneixien nuets en el Palau Real per a desenrollar-se espiritual i físicament. El seu successor, Tutankamón va ser obligat pels sacerdots a erradicar estes costums. |
La cultura grega és una de les cultures que més ha venerat l'harmonia del cos nuet. Els seus vestits es caracterisaven per la mateixa senzillea que la seua filosofia –una sola tela que es podia llevar en a penes un segon–. Ademés, existiren fundacions religioses i filosòfiques que ya practicaven el nudisme. | La cultura grega és una de les cultures que més ha venerat l'harmonia del cos nuet. Els seus vestits es caracterisaven per la mateixa senzillea que la seua filosofia –una sola tela que es podia llevar en a penes un segon–. Ademés, existiren fundacions religioses i filosòfiques que ya practicaven el nudisme. | ||
− | L'antiga | + | L'antiga Índia és el breçol dels gimnosofistes o filòsofs nudistes. Eren sectes ascètiques, els membres de les quals anaven nuets com a part de la seua disciplina espiritual. Buda va ser u d'ells fins que trobà la seua pròpia religió. |
− | En la fundació del Protestantisme de la mà de Calví i Luter en el | + | En la fundació del Protestantisme de la mà de Calví i Luter en el Sigle XV, sorgiren interpretacions bíbliques que accentuaven la impurea i el pecat inherent al cos humà. Estes idees varen perdurar durant el Sigle XVII i a lo llarc de tot el XVIII. |
=== [[Sigle XIX|Sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] === | === [[Sigle XIX|Sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]] === |