Edició de «Navia»

'''Navia''' és un deesa precéltica d'orige indoeuropeu. Es discutix el seu orige i pertinença a algun grup ètnic (cultura campaniforme, cultura dels camps d'urnes o cultura de la Tène). De gènero femení, se la sol considerar una deesa de la fecunditat. S'han trobat ofrenes d'[[Espasa|espases]] en el seu honor en els caixers dels [[Riu|rius]] europeus. Es desconeixen més senyes de la seua figura, procedència, a quin grup de deus pertanyia, tipo de rituals o cicle de mits associat a ella.

El seu nom es troba per tot el noroest de la [[península ibèrica]] en el nom de Nauia (al nort del [[riu Miño]]) o la seua variant Nabia (en el sur) en una vintena d'epígrafs documentant el seu cult en un àrea que inclou a Galaics, Lusitaos i Astures. Els dedicantes són sobretot indígenes, com reflectix la seua antroponimia i com succeïx en el restant de les divinitats de la zona.

L'interpretació majoritària defén un caràcter aquàtic per a Navia (aixina Blázquez, Coelho, Ferreira da Silva i uns atres). *eite de Vasconcelos ya va relacionar a esta deesa en els santuaris aquàtics i en el sánscrit navya, “curs d'aigua”. 

== Referències ==
* Blanca M. Prósper. El nombre de la diosa lusitana Nabia y el problema del betacismo en las lenguas indígenas del Occidente Peninsular"
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

== Bibliografia ==

* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
Revisió actual		El teu text
Llínea 1:		Llínea 1:
−	'''Navia''' és un ~~[[Deu\|~~deesa]] precéltica d'orige indoeuropeu. Es discutix el seu orige i pertinença a algun grup ètnic (cultura campaniforme, cultura dels camps d'urnes o cultura de la Tène). De gènero femení, se la sol considerar una deesa de la fecunditat. S'han trobat ofrenes d'[[Espasa\|espases]] en el seu honor en els caixers dels [[Riu\|rius]] europeus. Es desconeixen més senyes de la seua figura, procedència, a quin grup de deus pertanyia, tipo de rituals o cicle de mits associat a ella.	+	'''Navia''' és un deesa precéltica d'orige indoeuropeu. Es discutix el seu orige i pertinença a algun grup ètnic (cultura campaniforme, cultura dels camps d'urnes o cultura de la Tène). De gènero femení, se la sol considerar una deesa de la fecunditat. S'han trobat ofrenes d'[[Espasa\|espases]] en el seu honor en els caixers dels [[Riu\|rius]] europeus. Es desconeixen més senyes de la seua figura, procedència, a quin grup de deus pertanyia, tipo de rituals o cicle de mits associat a ella.

	El seu nom es troba per tot el noroest de la [[península ibèrica]] en el nom de Nauia (al nort del [[riu Miño]]) o la seua variant Nabia (en el sur) en una vintena d'epígrafs documentant el seu cult en un àrea que inclou a Galaics, Lusitaos i Astures. Els dedicantes són sobretot indígenes, com reflectix la seua antroponimia i com succeïx en el restant de les divinitats de la zona.		El seu nom es troba per tot el noroest de la [[península ibèrica]] en el nom de Nauia (al nort del [[riu Miño]]) o la seua variant Nabia (en el sur) en una vintena d'epígrafs documentant el seu cult en un àrea que inclou a Galaics, Lusitaos i Astures. Els dedicantes són sobretot indígenes, com reflectix la seua antroponimia i com succeïx en el restant de les divinitats de la zona.