Edició de «Oceà Índic»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur de [[Àsia]]; a l'oest per la [[Aràbia|Península Aràbiga]] i [[Àfrica]]; a l'est per la [[Península Malaya]], les Illes Sonda, i [[Austràlia]]; i al sur per la [[Antàrtica]]. | |
− | |||
− | L''''oceà Índic''' és el tercer volum d'[[aigua]] més gran del món, i cobrix aproximadament el 20% de la superfície de la [[Terra]]. Està llimitat al nort pel sur | ||
− | Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i | + | Està separat de l'[[oceà Atlàntic]] pel meridià 20 graus este, al sur d'Àfrica, i del [[oceà Pacífic]] pel meridià 147 graus este. El punt més al nort de l'oceà Índic està aproximadament a 30 graus nort de [[latitut]] en el [[golf Pèrsic]]. L'oceà mesura aproximadament 10.000 [[quilómetro|km]] d'ample entre les puntes sur d'Àfrica i Austràlia; la seua àrea és 73.556.000 [[quilómetro quadrat|km²]], incloent el [[Mar Roig]] i el [[golf Pèrsic]]. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 [[quilómetro cúbic|km³]]. Chicotetes illes puntegen els borts continentals. |
− | Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[ | + | Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seychelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral. |
==Mig físic== | ==Mig físic== | ||
Llínea 19: | Llínea 17: | ||
==Hidrologia== | ==Hidrologia== | ||
− | Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón|monzones]]. | + | Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón|monzones]]. Els corrents dominants, són dos; una en l'hemisferi nort, movent-se en el sentit de les agulles del rellonge, i una atra al sur del [[equador]] girant en sentit contrari. |
− | Durant el monsó d' | + | Durant el monsó d'hivern, de totes les maneres, els corrents del nort canvien de direcció. La circulació en aigües profundes està controlada principalment pels fluixos de l'oceà Atlàntic, el Mar Rojo i els corrents antàrtics. Al nort dels 20 graus de latitut sur la temperatura mínima superficial és de 22 graus C, superant els 28 graus C cap a l'est. Al sur dels 40 graus de latitut sur, les temperatures baixen ràpidament. La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000, la més alta té lloc en el mar d'Aràbia i en un cinturó entre el sur d'Àfrica i el sur-oest d'Austràlia. Es troben icebercs a lo llarc de tot l'any a uns 65 graus de latitut sur. El llímit nort dels icebercs està a uns 45 graus de latitut sur. |
== Economia == | == Economia == | ||
Llínea 27: | Llínea 25: | ||
La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic. | La calor de l''''oceà Índic''' manté la producció de plàncton baixa, excepte a lo llarc dels llímits nort i alguns atres punts concrets; la vida marina és, puix, llimitada. La [[peixca]] està llimitada a nivells de subsistència. La funció econòmica més important és el transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven A l'Est i tornaven en [[seda]]s, estores, [[Camellia sinensis|té]], i [[espècies]]. L'oceà Índic, també és important pel transport de [[petròleu ]] des del sur-est asiàtic als països de l'oest. El petròleu és el recurs més significant de l'àrea, extret principalment del golf Pèrsic. | ||
− | Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es | + | Les civilisacions més antigues, a les valls del [[Nil]], el [[Eufrates]], el [[Tigris]], i el riu Indus en el Sur-est d'Àsia, s'han desenrollat prop de l'Índic. Durant la primera dinastia de [[Egipte]] (aprox. 3000 aC), es van enviar alguns mariners a estes aigües, viajant cap a Punt. Els barcos que tornaven portaven or i esclaus. Els [[fenicis]] del tercer milenari abans de Crist podrien haver arribat a esta àrea, pero no van establir cap assentament. |
− | Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes | + | Els grecs i romans sabien alguna cosa de l'oceà; l'autor desconegut de ''Periplus of the Erythraean Siga'' descriu ports i a les costes de [[Àfrica]] i [[Índia]] al voltant del segon sigle despuix de Crist. |
− | Els indonesis | + | Els indonesis van creuar l'Índic per a establir-se en [[Madagascar]]. Es crega que [[Marco Pol]] (c. [[1254]]-[[1324]]) va tornar del lluntà Este per ell. Les expedicions chinenques d'exploració van arribar a l'est d'Àfrica cap al [[sigle XV]], pero els mercaders [[Poble àrap|àrap]]s van dominar el comerç a l'Índic abans que [[Vasco da Gamma]] doblegara el [[Cap de Bona Esperanza]] en el [[1497]] i despuix va navegar a Índia, fon el primer europeu a fer-ho. |
− | Els pobles antics que vivien en l'oceà | + | Els pobles antics que vivien en l'oceà van intentar controlar les seues rutes comercials, infructuosament. [[Portugal]] va intentar conseguir el domini durant més d'un sigle, fins que ho va perdre a mitat sigle XVII. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals ([[1602]]-[[1798]]) va buscar el control del comerç en l'Est per l'oceà Índic. [[França]] i Anglaterra van establir companyies de comerç en l'àrea, i Anglaterra va arribar a dominar tota l'àrea cap al [[1815]]. |
− | L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de | + | L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenrollament que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure. |
==Curiositats== | ==Curiositats== | ||
Llínea 51: | Llínea 49: | ||
===Elevacions extremes=== | ===Elevacions extremes=== | ||
− | * ''Punt més | + | * ''Punt més davall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m) |
* ''Punt més alt:'' 0 m | * ''Punt més alt:'' 0 m | ||
Llínea 84: | Llínea 82: | ||
*[[oceà Pacífic]] | *[[oceà Pacífic]] | ||
− | == | + | ==Enllaços externs== |
+ | *[http://www.alphavilla.co.uk/mauritius_map_indian_ocean.html Mapa de l'oceà Índic] | ||
{{traduït de |es|Océano Índico}} | {{traduït de |es|Océano Índico}} | ||
− | + | [[Categoria:oceà Índic| oceans]] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | [[Categoria: |