Edició de «Ondara»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis. | Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a [[Dénia]], l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, a on s'han recuperat numerosos vestigis. | ||
− | Tant el poble ( | + | Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu [[castell]] són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en l'any [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib. |
Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó. | Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any [[1323]] es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó. |