Edició de «Or»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Gold-crystals.jpg|thumb|250px|right|<center>Or</center>]]
+
[[Image:Or.jpg|thumb|200px|right|<center>Or</center>]]
−
L''''or''' (del [[llatí]] auru) és un metal preciós, de color [[groc]], bla, lluent, groc, pesat, maleable i dúctil. L'or no reacciona en la majoria dels productes químics, pero és sensible i soluble al [[cianur]], al mercuri, a l'aigua regia i al [[clor]]. Este metal es troba normalment en estat pur, en forma de pepites i depòsits aluvials.
 
  
−
És un element que es crea gràcies a les condicions extremes en el núcleu colapsant de les supernoves. Quan la reacció d'una fusió nuclear cessa, les capes superiors de l'estrela es desplomen sobre el núcleu estelar, comprimint i calfant la matèria fins al punt de que els núcleus més llaugers, com per eixemple el [[ferro]], es fusionen per a donar lloc als metals més pesats ([[urani]], or, etc.). Un estudi sugerix que l'or del [[Terra (planeta)|planeta]] va provindre de la colisió d'estreles de neutrons.​
+
L''''or''' (del [[llatí]] auru) és un metal preciós, de color [[groc]], lluent, maleable i dúctil, inalterable per la majoria dels agents.
  
 
Ha segut sempre molt estimat per totes les civilisacions per a la fabricació de [[monedes]] i de joyes.
 
Ha segut sempre molt estimat per totes les civilisacions per a la fabricació de [[monedes]] i de joyes.
  
 
El seu símbol és Au i el seu número atòmic és 79.
 
El seu símbol és Au i el seu número atòmic és 79.
−
 
−
== Aplicacions ==
 
−
[[File:Fr 1617-Schlegel 19var.jpg|thumb|250px|Monedes antigues d'or]]
 
−
[[File:Oro de 24 quilates.jpg|thumb|250px|Joya d'or]]
 
−
 
−
De la producció mundial d'or el 70 % s'utilisa en joyeria, el 20 % en reserves i inversions i solament al 10 % se li dona usos industrials.​
 
−
 
−
L'or pur o de 24 kt (quilats) és massa bla per a ser usat normalment i s'endurix en aleacions en [[argent]] i/o [[coure]], en lo que podrà tindre distints tons de color o matisos. L'or i les seues moltes aleacions s'ampren prou en joyeria, en relació en l'intercanvi monetari (per a la fabricació de monedes i com a patró monetari), com a mercaderia, en medicina, en aliments i begudes, en l'indústria, en electrònica i en química comercial.
 
−
 
−
L'or es coneix i s'aprecia des de temps remots, no solament per la seua bellea i resistència a la corrosió, sino també per ser més fàcil de treballar que atres metals i menys costosa la seua extracció. Per la seua relativa rarea, va començar a usar-se com a moneda de canvi i com a referència en les transaccions monetàries internacionals. Hui per hui, els països ampren reserves d'or pur en lingots que donen conte de la seua riquea.
 
−
 
−
En joyeria fina es denomina or alt o de 18 kt aquell que té 18 parts d'or i 6 d'un atre metal o metals (75 % en or), or mig o de 14 kt al que té 14 parts d'or i 10 d'atres metals (58,33 % en or) i or baix o de 10 kt al que té 10 parts d'or per 14 d'atres metals (41,67 % en or). En joyeria, l'or de 18 kt és molt lluent i vistós, pero és car i poc resistent al desgast; l'or mig és el de més ampli us en joyeria, ya que és menys car que l'or de 18 kt i més resistent al desgast per les aleacions que conté, i l'or de 10 kt és el més simple. Per la seua bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, aixina com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a amprar a finals del [[sigle XX]] com a metal en l'indústria
 
−
 
−
== Referències ==
 
−
* Audi, G. (2003). «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A (Atomic Mass Data Center) 729: 3-128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001
 
−
* Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. p. 147. OCLC 14501248
 
−
* U.S. Geological Survey (Mineral Commodity Summaries). 2021. Oro
 
−
 
−
== Bibliografia ==
 
−
* Cotton, F. A.; Wilkinson, G.; Murillo, C. A.; Bochman, M. Advanced Inorganic Chemistry, A comprehensive Text, 6.ª Ed., Wiley & Sons, 1999
 
−
* Hans-Jürgen Quadbeck-Seeger(Ed.); Faust, Rüdiger; Knaus, Günter & Siemeling, Ulrich. World Records in Chemistry, Wiley-VCH, 1999
 
−
* Holleman, A. F. & Wiberg, Egon. Inorganic Chemistry, Academic Press, 2001
 
−
* Housecraft, C. E. & Sharpe, A. G. Química inorgánica, 2.ª edición, Pearson Prentice Hall, 2006
 
−
* Wulfsberg, G. Inorganic Chemistry, 1.ª Ed., University Science Books, 2000
 
−
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{Commonscat|Gold}}
 
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Or»