Edició de «Otto Jespersen»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Copenhague]], [[Dinamarca]] | | lloc_mort = [[Copenhague]], [[Dinamarca]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Otto Jespersen''' ([[Randers]], [[16 d'abril]] de [[1860]] - | + | '''Otto Jespersen''' ([[Randers]], [[16 d'abril]] de [[1860]]-[[Copenhague]], [[30 d'abril]] de [[1943]]) fon un [[llingüiste]] i [[filòsof]] [[Dinamarca|danés]]. |
== Carrera == | == Carrera == | ||
Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlin|Berlín]], [[Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació. | Va estudiar [[fonètica]] i [[gramàtica]] en [[París]], [[Berlin|Berlín]], [[Leipzig]] i [[Londres]], lo que va supondre una àmplia i sòlida formació. | ||
| − | En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en | + | En [[Paul Passy]] va ser fundador de la [[Associació Fonètica Internacional]]. Va ser un defensor del desenroll de llengües auxiliars internacionals. En [[1907]] va participar en la creació del llenguage [[Anat]] i en [[1928]] ell mateixa va ser el creador de la llengua [[Novial]], una llengua auxiliar desenrollada per a millorar l'ido. També va participar i va colaborar en l'elaboració d'[[Interlingua]]. |
| − | Cap a | + | Cap a [[1890]] va propondre un [[método directe]] d'ensenyança de les llengües, basat en la seua pròpia experiència com a aprenenta, pioner en la renovació de les #metodologia didàctiques d'ensenyança de segones llengües.<ref>[http://elies.rediris.es/elies20/cap6.html La majoria dels métodos, particularment aquells que es desenrollen cap a la segona mitat del sigle, participen, en gran mesura, de les tendències defeses pel Moviment Reformiste, les quals estaven basades en els principis establits per l'Associació Fonètica Internacional]</ref> |
| − | En | + | En [[1893]] va accedir a la [[càtedra]] de [[llengua anglesa]] en la [[Universitat de Copenhague]], càtedra que va ocupar fins a [[1925]], quan es va retirar. |
Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]]. | Va participar activament en tots els debats que la llingüística va desenrollar en el seu temps, sent un dels baluarts de les bases científiques de la llingüística moderna. Va intuir la noció de fonema i va idear un sistema de [[transcripció fonètica]]. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | + | * ''Progress in Language, with Special Reference to English'' ([[1894]]); és este llibre defén que les llengües estan contínuament evolucionant ([[progrés llingüístic]]), adequant-se als parlants, tesis que contradia l'opinió imperant. | |
| − | * | + | * ''Modern English Grammar on Historical Principles'', monumental obra en sèt volums, escrita entre [[1909]] i [[1949]] (es va acabar póstumament). Supon una obra de referència per a la llingüística en anglés del [[sigle XX]]. |
| − | + | * Va crear, a finals dels [[anys 1920]], una llengua artificial auxiliar, el ''[[novial]]'', en un moment en el que es creïa en la possibilitat de llengües universals. | |
| − | + | * ''Language, its nature, Development and Origin'' ([[1922]]), en el que propugna una [[gramàtica nocional]], basada en l'existència de categories universals en les llengües. | |
| − | + | * ''Analitic Syntax'' ([[1937]]). | |
| − | |||
| − | * | ||
| − | * | ||
| − | |||
| − | |||
| − | * | ||
| − | |||
| − | * | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Escritors de Dinamarca]] | [[Categoria:Escritors de Dinamarca]] | ||
[[Categoria:Escritors en anglés]] | [[Categoria:Escritors en anglés]] | ||
| Llínea 68: | Llínea 42: | ||
[[Categoria:Llingüistes de Dinamarca]] | [[Categoria:Llingüistes de Dinamarca]] | ||
[[Categoria:Filòsofs de Dinamarca]] | [[Categoria:Filòsofs de Dinamarca]] | ||
| − | |||