Edició de «Palau dels Bellvís»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren | + | No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren només dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat. |
| − | Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. | + | Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Després de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera. |
Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària. | Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del [[sigle XVII]]. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita. | Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del [[sigle XVII]]. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita. | ||
| − | En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en | + | En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en el [[sigle XVI]], els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros). |
L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia. | L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia. | ||