Edició de «Parc natural del Massiç del Mongó»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | El '''Massiç del Montgó''' constituïx un [[parc natural]] situat en el nordest de la [[província d'Alacant]], en 753 metros d'altitut. | |
| − | |||
| − | El '''Massiç del | ||
== Senyes bàsiques == | == Senyes bàsiques == | ||
| Llínea 16: | Llínea 14: | ||
== Orografia == | == Orografia == | ||
| − | [[File:Montgó i vista cap al nord.jpg|thumb|right|250px|Parc natural del | + | [[File:Montgó i vista cap al nord.jpg|thumb|right|250px|Parc natural del Montgó]] |
El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]]. | El parc se troba en l'última estribació de les [[cordilleres Bètiques]]. A pesar de contar en una altura màxima relativament modesta, 753 metros, la seua rodalia al mar (apenes uns centenars de metros) causa un abrupte descens i un important impacte visual en el visitant. El massiç està format per materials [[cretàcic|cretàcics]], abundant les [[marga|margues]] i [[calisa|calices]]. | ||
| − | A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el | + | A destacar la seua cova principal: la [[Cova de l'Aigua]], cova aprofitada pels romans per a abastir d'aigua a un reté del eixèrcit de l'imperi romà. També fon aprofitada pels àraps, els quals aplegaren a construir una espècie de presa per a almagasenar l'aigua i inclús sequies per a distribuir-la. En el Montgó, donat el seu caràcter càrstic existixen molte més cavitats ([[Cova del Gamell]], [[Cova de la Figuera]], etc.) |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 25: | Llínea 23: | ||
==Flora== | ==Flora== | ||
| − | [[File:Margallonar al Montgó.jpg|thumb|right|250px|Flora del | + | [[File:Margallonar al Montgó.jpg|thumb|right|250px|Flora del Montgó]] |
| − | |||
| − | |||
| − | Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el | + | Té una flora de més de 650 espècies, açò fa que el Montgó siga una referencia botànica de primer orde. Destaquen, entre els més de 80 taxons catalogats com rars, endèrmics o amenaçats, el Carduncellus dianius o Herba Santa i la Silene hifacensis. |
La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen: | La seua situació geogràfica i l'orientació determinen diferents ecosistemes, entre els que destaquen: | ||
| Llínea 35: | Llínea 31: | ||
- El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu. | - El pinar, molt reduït degut als freqüents i intensos incendis. Està localisat en La Solana i en Les Planes de Xàbia. La formació arbòrea predominant en el parc era la [[carrasca]], pero esta s'ha degradat en la major part d'este, donant pas a un entorn arbustiu. | ||
| − | - La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]]. | + | - La xara: la formació vegetal més extensa en l'interior del parc, composta principalment per [[coscolla]], [[llentiscle]], [[coscollina]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[petarrell]], [[argilaga]] i [[cabeçuda]]. |
- Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres. | - Els tallats marins d'ombria i de solana, servixen de refugi per als principals endemismes vegetals. Violeta roquera valenciana, Escabiosa rupestre i la Sanguisorba ancistroides entre atres. | ||
| Llínea 46: | Llínea 42: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | El | + | El Montgó conta en més de 150 espècies de vertebrats. Entre elles la més significativa és l'àguila perdiguera, espècie amenaçada a nivell europeu. També se poden trobar entre els seus paredons al [[falcó peregrí]], al [[muçol real]] i al càrava europea. |
| − | Atres aus que habiten el parc | + | Atres aus que habiten el parc son la gavina patigroga i el cormorà que busca el seu aliment en les aigües de la reserva marina del Cap de Sant Antoni. |
Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]]. | Les característiques del parc permeten l'existència d'espècies poc freqüents en la Comunitat Valenciana com la [[gavina d'Audouin]], el [[charrán patinegre]], el [[soliguer]] o el [[falcó peregrí]]. | ||
| − | Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]], el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]]. | + | Entre els mamífers és destacable la presencia del javalí, el [[conill]] ,el [[teixó]], la [[gineta]], la [[rabosa]] o la [[mustela]]. |
| − | Està presente el | + | Està presente el fardacho ocelat i un ample espectre d'invertebrats que completen, junt en els ecosistemes sumergits del cap de Sant Antoni una bona representació de la fauna mediterrànea. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
| − | + | El Montgó ha estat habitat des de el Paleolític Superior i la seua història està carregada de detalls. Des de les coves prehistòriques, fins les colònies agrícoles, passant pels restos de poblats ibèrics i emplaçaments àraps, capturen l'atenció d'aquell que té el gust de visitar-lo. | |
| − | |||
| − | |||
==Accessos== | ==Accessos== | ||
El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]]. | El parc se troba travessat per la carretera [[CV-736]] que enllaça [[Dénia]] i [[Xàbia]], ciutats fàcilment accessibles per la [[AP-7]] i la [[N-332]]. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://parquesnaturales.gva.es/v/espnaturales.htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana] | |
| − | * [ | ||
| − | |||
| − | {{ | + | == Referències == |
| + | {{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Macizo_del_Montgó}} | ||
| − | [[Categoria:Parcs | + | [[Categoria:Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana]] |