Edició de «Pasqual Martín Villalba»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 36: | Llínea 36: | ||
En l'any [[1977]] es va fundar el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV), i en eixa associació entrà Pasqual. Despuix de la breu presidència de [[Rafael Orellano]], Pasqual va assumir la direcció de l'entitat. | En l'any [[1977]] es va fundar el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV), i en eixa associació entrà Pasqual. Despuix de la breu presidència de [[Rafael Orellano]], Pasqual va assumir la direcció de l'entitat. | ||
− | El GAV va obrir fonamentalment quatre vies de lluita: la convocatòria de manifestacions, la publicació de la revista [[Som]], la celebració d'encontres dominicals en el [[Parterre]], i confiats en que la Conselleria d'Educació acabaria instaurant unes normes ortogràfiques netament valencianes, se varen editar en molt d'esforç llibres escolars per a l'ensenyança del valencià. Se va dotar al GAV d'una infraestructura organisativa basada en la fundació de GAV en diferents pobles i ciutats del [[Regne de Valéncia]], com [[Gandia]], [[Burjassot]], [[Manises]], [[Albal]] o [[Godella]]. També es va diversificar l'actuació de l'entitat, acollint al Grup de Danses “La Senyera” de Pilareta; s'obriren cursos de [[llengua valenciana]]; se va crear una activa Secció de Pedagogia, formada per mestres valencianistes, que organisà escoles d'estiu per a docents; se va obrir un nou local en una magnífica biblioteca oberta sobre temes valencians, i un saló d'actes per a fer recitals i conferències; se varen editar llibres… Durant eixos anys, Pasqual va recórrer la geografia valenciana fent charrades sobre història i cultura valenciana, plenes d'ironia i gràcia. Pero no volgué vincular-se mai a un partit polític, ni ocupar cap càrrec públic. Entenia que la seua lluita era eminentment cultural. En l'any [[1981]] va | + | El GAV va obrir fonamentalment quatre vies de lluita: la convocatòria de manifestacions, la publicació de la revista [[Som]], la celebració d'encontres dominicals en el [[Parterre]], i confiats en que la Conselleria d'Educació acabaria instaurant unes normes ortogràfiques netament valencianes, se varen editar en molt d'esforç llibres escolars per a l'ensenyança del valencià. Se va dotar al GAV d'una infraestructura organisativa basada en la fundació de GAV en diferents pobles i ciutats del [[Regne de Valéncia]], com [[Gandia]], [[Burjassot]], [[Manises]], [[Albal]] o [[Godella]]. També es va diversificar l'actuació de l'entitat, acollint al Grup de Danses “La Senyera” de Pilareta; s'obriren cursos de [[llengua valenciana]]; se va crear una activa Secció de Pedagogia, formada per mestres valencianistes, que organisà escoles d'estiu per a docents; se va obrir un nou local en una magnífica biblioteca oberta sobre temes valencians, i un saló d'actes per a fer recitals i conferències; se varen editar llibres… Durant eixos anys, Pasqual va recórrer la geografia valenciana fent charrades sobre història i cultura valenciana, plenes d'ironia i gràcia. Pero no volgué vincular-se mai a un partit polític, ni ocupar cap càrrec públic. Entenia que la seua lluita era eminentment cultural. En l'any [[1981]] va signar en nom del GAV en [[El Puig]] l'acceptació de les [[Normes d'El Puig|Normes]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. |
La lluita valencianista es va centrar en tres objectius: que l'Estatut reconeguera com a bandera dels valencians a la [[Real Senyera|Senyera]] front a la quatribarrada; que s'establira l'independència del valencià respecte al català; que el nom de la comunitat autònoma fora [[Regne de Valéncia]]. De les tres fites, a soles ne va obtindre una, la Senyera, encara que alguns sindicats i partits d'esquerra continuen defenent hui en dia a la quatribarrada com a bandera valenciana. Pasqual fon un dels líders fonamentals del [[Valencianisme]] que dugueren la Real Senyera a l'[[Estatut d'Autonomia]]. | La lluita valencianista es va centrar en tres objectius: que l'Estatut reconeguera com a bandera dels valencians a la [[Real Senyera|Senyera]] front a la quatribarrada; que s'establira l'independència del valencià respecte al català; que el nom de la comunitat autònoma fora [[Regne de Valéncia]]. De les tres fites, a soles ne va obtindre una, la Senyera, encara que alguns sindicats i partits d'esquerra continuen defenent hui en dia a la quatribarrada com a bandera valenciana. Pasqual fon un dels líders fonamentals del [[Valencianisme]] que dugueren la Real Senyera a l'[[Estatut d'Autonomia]]. |