Edició de «Penàguila»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
El [[8 d'abril]] de l'any [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | El [[8 d'abril]] de l'any [[1276]], [[Jaume I]] prometia a Berenguer de Llacera, alcalde del castell de Penàguila, repartir les terres del mateix als hòmens que custodiaren la fortalea. El [[26 de setembre]] de [[1278]], [[Pere III]] otorgava carta de poblament al lloc de Penàguila. En [[1338]], [[Pere el Cerimoniós]] ordenava la fortificació del castell. Durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]] el senyoriu va pertànyer a la família dels Fenollar, passant despuix a formar part de la corona. Penàguila fon vila real en dret de vot en les talls. | ||
| − | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, | + | De forma contrària a atres llocs de la zona, Penàguila estava formada per població majoritàriament cristiana, per això el decret de [[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], no li va supondre un crebant demogràfic d'importància: les 200 cases registrades abans de l'expulsió varen quedar reduïdes a 145, la qual cosa no va supondre una pèrdua excessiva. |
Fins a l'any [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | Fins a l'any [[1707]] esta població va pertànyer a la governació de Xàtiva; posteriorment, i fins a [[1833]], va formar part del corregiment d'[[Alcoy]]. En la [[divisió provincial de 1833]] va quedar inclosa dins de la [[província d'Alacant]]. | ||