Edició de «Penyó d'Ifach»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
[[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]] | [[Archiu:Calpe Gaviota 01 JMM.JPG|300px|miniaturadeimagen|Gavina des de dalt del Penyó d'Ifach]] | ||
[[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]] | [[Archiu:Peñón de Ifach, Calpe, España, 2014-07-01, DD 06.JPG|300px|miniaturadeimagen|Penyó d'Ifach i Calp]] | ||
| − | El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al | + | El '''Penyó d'Ifach''' és un [[parc natural]] situat en la població valenciana de [[Calp]], en la comarca de la [[Marina Alta]], al nort de la [[província d'Alacant]]. |
Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees. | Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el [[19 de giner]] de [[1987]] en una superfície de 45 hectàrees. Posteriorment, el [[2 d'abril]] de [[2015]], es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees. | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Fauna == | == Fauna == | ||
| − | El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[ | + | El parc és refugi per a aus com el [[cormorà]], la [[gavina]], el [[falcó]] d'Eleonor, el falcó pelegrí o la [[falcia]] pàlida. |
| − | Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol | + | Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres ([[Caragol|caragols]]). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colònies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants. |
Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines. | Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els [[Estornell|estornells]]. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, les roques despreses servixen de posador a cormorans i gavines. | ||