Edició de «Placa tectònica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 101: | Llínea 101: | ||
[[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]] | [[Archiu:Ridge render.jpg|thumb|240px|Topografia de les dorsals que revela la seua estructura simètrica.]] | ||
# '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant. | # '''Llímits divergents''': corresponen al mig oceànic que, de manera discontínua, s'estén a lo llarc de l'eix de les dorsals. La llongitut d'estes dorsals és d'uns 65 000 km. La part central de la dorsal està constituïda per una àmplia regata denominada [[Gran Valle del Rift]]: elongació formada per depressió d'un bloc [[Corfa|cortical]] entre dos [[falla|falles]] o zones de falla de rumbo més o menys paralels, pel qual des del [[Geologia|mant]] ascendix [[magma]] i provoca activitat volcànica llenta i constant. | ||
− | # '''Llímits convergents''': | + | # '''Llímits convergents''': on dos plaques es troben. Hi ha dos casos molt distints: |
## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul chicotet, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons la naturalea de la litosfera en la placa que rep la subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]];'''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície. | ## '''[[Subducció]]''': una de les plaques es [[Plegament|plega]] un àngul chicotet, cap a l'interior de la Terra, i s'introduïx baix l'atra. El llímit està marcat per una [[fossa oceànica]] o fossa [[abissal]], una estreta sanga, els flancs de la qual pertanyen a una placa distinta. Hi ha dos variants, segons la naturalea de la litosfera en la placa que rep la subducción: '''a) de tipo continental''', com ocorre en la subducció de la [[placa de Naixca]] sobre la [[cordillera dels Andes]];'''b) de litosfera oceànica''', on es desenrollen edificis volcànics en arcs insulars. Les fosses oceàniques i els llímits que marquen són curvilíneus, de gran amplitut, com la secció d'un [[pla inclinat]], el [[zona de Benioff|pla d'subducció]] en la superfície. | ||
## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orògen]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]]. | ## '''Colisió''': s'originen quan la convergència facilitada per la subducció provoca aproximació de dos masses continentals. Al final les dos masses choquen, i en els materials continentals de la placa que subduix emergix un [[orògen]] de colisió, que tendix a ascendir sobre l'atra placa. Aixina es varen originar cordilleres majors, com el [[Himalaya]] i els [[Alps]]. |