Edició de «Pobles germànics»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 9: Llínea 9:
 
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
 
Els diferents pobles germànics es varen assentar en diferents zones de l'antic [[Imperi Romà d'Occident]], fundant regnes en els quals els germànics varen pretendre inicialment segregar-se com una [[elit]] social separada de la majoria de la població local. En el temps, els més estables d'entre ells ([[visigots]] i [[francs]]) varen conseguir la fusió de les dos comunitats en els aspectes religiós, llegislatiu i social.
  
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa migeval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
+
La diferència cultural i de grau de civilisació entre els pobles germànics i l'[[Imperi Romà]] era molt notable, i el seu contacte va produir l'assimilació pels germànics de molts de les costums i institucions romanes, mentres que es varen conservar atres pròpies de les seues antigues tradicions i institucions, formant aixina la cultura que es va desenrollar a l'Europa medieval i que és la base de l'actual [[civilisació occidental]].
  
 
== Llengua i lliteratura ==
 
== Llengua i lliteratura ==
Llínea 28: Llínea 28:
 
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
 
* Theodor Mommsen, Storia romana, M. Guigoni, 1867, vol. 3, pg. 252.
 
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7.
 
* Beck, Heinrich and Heiko Steuer and Dieter Timpe, eds. Die Germanen. Studienausgabe. Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Berlin, New York: Walter de Gruyter 1998. Xi + 258 pp. ISBN 3-11-016383-7.
* Collins, Roger. Early migeval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8
+
* Collins, Roger. Early medieval Europe. 300–1000. 2nd ed. Basingstoke: Macmillan 1999. XXV + 533 pp. ISBN 0-333-65807-8
 
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4.
 
*Geary, Patrick J. Before France and Germany. The creation and transformation of the Merovingian world. Oxford: Oxford University Press 1988. Xii + 259 pp. ISBN 0-19-504458-4.
 
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1.
 
* Geary, Patrick J. The Myth of Nations. The Medieval Origins of Europe. Princeton: Princeton University Press 2002. X + 199 pp. ISBN 0-691-11481-1.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: