Edició de «Port Louis»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Evening Port Louis.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Port Louis per la vesprada]] | [[Archiu:Evening Port Louis.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Port Louis per la vesprada]] | ||
− | '''Port Louis''' (lliteralment ''Port Lluís'') és la [[Capital (política)|capital]] i major ciutat de [[Maurici]], ademés de ser el seu centre polític, econòmic i cultural. Situada en el [[Districte de Port Louis|districte homònim]], la ciutat és el principal port de l'illa. En | + | '''Port Louis''' (lliteralment ''Port Lluís'') és la [[Capital (política)|capital]] i major ciutat de [[Maurici]], ademés de ser el seu centre polític, econòmic i cultural. Situada en el [[Districte de Port Louis|districte homònim]], la ciutat és el principal port de l'illa. En 2012 contava en una població de 147 066 habitants. |
== Història == | == Història == | ||
− | Port Louis va ser fundat en | + | Port Louis va ser fundat en [[1735]] per colons [[França|francesos]], encara que actualment conta en una gran riquea multicultural i diversa, habitada per descendents d'immigrants [[Índia|indis]], [[Japó|japonesos]], [[Àfrica|africans]] i [[Europa|europeus]]. |
Els [[Països Baixos|neerlandesos]] varen prendre possessió de l'[[Illa Maurici]] en [[1638]]. Durant els primers anys de la seua arribada, varen ocupar dos punts de l'illa, la baïa del [[Gran Port]] coneguda en aquella época com Warwyck Haven i Port Louis, que fon nomenat Noord-Wester Haven (Port Noroest en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]). El lloc va canviar de nom en vàries ocasions, depenent de quí ocupara l'illa. | Els [[Països Baixos|neerlandesos]] varen prendre possessió de l'[[Illa Maurici]] en [[1638]]. Durant els primers anys de la seua arribada, varen ocupar dos punts de l'illa, la baïa del [[Gran Port]] coneguda en aquella época com Warwyck Haven i Port Louis, que fon nomenat Noord-Wester Haven (Port Noroest en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]). El lloc va canviar de nom en vàries ocasions, depenent de quí ocupara l'illa. | ||
− | Al principi de la colonisació francesa, el lloc fon nomenat Port Louis. L'orige del nom no està clar. Alguns investigadors afirmen que es va nomenar aixina en honor al rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] (Louis XV). Uns atres suponen que el lloc va ser nomenat en recort de [[Port-Louis (Morbihan)|Port Louis]] en [[Bretanya]]. En | + | Al principi de la colonisació francesa, el lloc fon nomenat Port Louis. L'orige del nom no està clar. Alguns investigadors afirmen que es va nomenar aixina en honor al rei [[Lluís XV de França|Lluís XV]] (Louis XV). Uns atres suponen que el lloc va ser nomenat en recort de [[Port-Louis (Morbihan)|Port Louis]] en [[Bretanya]]. En [[1729]], Nicolás Maupin es convertix en el primer administrador a part sancera de l'illa. Baix la seua administració, Port Louis es va convertir en capital administrativa i principal port, en detriment de [[Port Bourbon]] (Gran Port). La [[Companyia francesa de les Índies Orientals]] envia en [[1732]] a l'ingenier Cossigny per a ajudar en la construcció de fortificacions i del port de la ciutat. |
− | Els grans treballs de construcció foren portats a terme baix el comandament de [[Bertrand François Mahé de Labourdonnais]]. Est va aplegar a l'illa en | + | Els grans treballs de construcció foren portats a terme baix el comandament de [[Bertrand François Mahé de Labourdonnais]]. Est va aplegar a l'illa en [[1735]] i en menys de dèu anys, Port Louis fon dotat de construccions de defensa, aixina com hospitals, graners, etc. La capital va prendre forma gràcies al treball dels [[esclavitut|esclaus]] africans i alguns artesans aplegats des de la ciutat índia de [[Madrás]]. |
De [[1767]] a [[1790]], l'illa de França passa sobre la tutela real. Els últims anys de l'administració de la companyia de les Índies Orientals varen estar marcats per la falta d'atenció de les autoritats i de la corona. | De [[1767]] a [[1790]], l'illa de França passa sobre la tutela real. Els últims anys de l'administració de la companyia de les Índies Orientals varen estar marcats per la falta d'atenció de les autoritats i de la corona. | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
La població de la ciutat es compon bàsicament dels descendents dels treballadors amprats per la Companyia francesa de les Índies Orientals en el [[sigle XIX]]. Els esclaus ya havien segut introduïts un sigle abans pels britànics i francesos que varen tractar de conquistar l'illa. | La població de la ciutat es compon bàsicament dels descendents dels treballadors amprats per la Companyia francesa de les Índies Orientals en el [[sigle XIX]]. Els esclaus ya havien segut introduïts un sigle abans pels britànics i francesos que varen tractar de conquistar l'illa. | ||
− | En | + | En [[1835]] quan l'esclavitut fon abolida, varen aplegar centenars de treballadors chinencs i indis, als que s'amprava en treballs agrícoles, com la recolecció de [[canya de sucre]] per a la fabricació del [[rom]]. |
Actualment la població es compon en un 50% d'indis, la majoria seguidors de la [[Hinduisme|fe hindú]], un gran percentage d'africans i una minoria de chinencs i indoeuropeus. | Actualment la població es compon en un 50% d'indis, la majoria seguidors de la [[Hinduisme|fe hindú]], un gran percentage d'africans i una minoria de chinencs i indoeuropeus. |