Edició de «Porta de Brandeburc»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 4: Llínea 4:
 
Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].
 
Està situada en el centre actual de la ciutat, en la [[Plaça de París (Berlin)|Plaça de París]], formant el final de l'avinguda [[Unter den Linden]] i marcant el començ del gran parc [[Tiergarten]] i de l'avinguda [[Straßi des 17. *Juni (Berlín)|Straßi des 17. Juni]]. En les rodalies també es troben el [[Edifici del Reichstag|Reichstag]] i la [[Potsdamer Platz]].
  
Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis d'Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.
+
Fon construïda entre els anys [[1788]] i [[1791]] durant el regnat de [[Federic Guillem II de Prússia]] per l'arquitecte [[Carl Gotthard Langhans]], és una construcció en [[Arenisca|pedra arenisca]] de 26 m d'altura, 65,5 m d'amplària i 11 m de llongitut segons l'estil del [[Arquitectura neoclàssica|Neoclassicisme]] primerenc. Recorda als [[Propileus d'Atenes|propileus]] de l'[[Acròpolis]] d'[[Atenes]]. Posseïx cinc zones de pas, de les quals la central és la més ampla, en dos portes menors als costats. Les columnes són d'estil [[Art dòric|dòric]], estriades, i en la seua base alcancen un diàmetro d'1,75 m. La part superior i l'interior de les zones de pas estan recobertes en [[Relleu (art)|relleus]] que representen a [[Heracles]], [[Mart (mitologia)|Mart]] i la deesa [[Minerva]]. Despuix del derribe de la [[muralla]] de la ciutat ([[1867]]/[[1868|68]]), el discípul de [[Friedrich Schinkel]], [[Johann Heinrich Strack]], va colocar a abdós costats els dos [[pòrtic]]s majors.
  
 
La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.
 
La porta està coronada per una escultura de [[coure]] d'uns 5 m d'altura, la [[cuadriga]], creada per [[Johann Gottfried Schadow]], que representa a la deesa [[Victoria (mitologia)|Victoria]] montada en un carro tirat per quatre cavalls en direcció a la ciutat.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: