Edició de «Primera República Espanyola»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | ||
− | [[ | + | [[Image:Cantonvalencia1873.png|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]] |
Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: | Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: | ||