Edició de «Quatre Carreres»

'''Quatre Carreres''' és el districte número 10 de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]). Llimita en el [[Districte de El Pla del Real|Pla del Real]], [[l'Eixample]] i [[Camins al Grau]] pel [[nort]], en [[Poblats Marítims]] a l'[[est]], en [[Districte de Jesús|Jesús]] a l'oest i en [[Poblats del Sur]] pel [[sur]].

El districte tenia una població de 75.850 habitants en l'any [[2009]] segons l'ajuntament de Valéncia. Està compost per set barris:

[[File:Alqueria de Pou (05).jpg|thumb|250px|Alqueria de Pou]]

Quatre Carreres ha estat, i continua sent en part, una zona d'[[Horta de Valéncia|horta]], en una població molt escassa i poc densa. Fins al [[sigle XIX]] en tot el districte no hi havia més que unes quantes [[Alqueria|alqueries]] i [[barraques]] i un parell de [[Mas|masos]]. Per tant, est extens territori es va denominar en virtut de les quatre grans vies que partint de Russafa, travessaven el seu territori. Estes eren la Carrera del Riu, per Montolivet cap a Nazaret, la Carrera d'En Corts, per la font d'En Corts i la Punta fins a [[Pinedo]], la Carrera de Sant Lluís, per la Font de Sant Lluís cap a [[Castellar-Oliveral]], i la Carrera de Malilla, cap al [[Forn d'Alcedo]].

Tot este territori, juntament en l'actual districte dels Poblats del Sur va passar a formar part del municipi de Russafa quan est es va crear en l'any [[1836]]. Va ser llavors quan el recentment nomenat ajuntament va crear un règim d'administració local i de Policia Urbana per a estructurar els servicis municipals (higiene, educació, padró, serenos, llicències, etc.) que van començar a implantar-se. Esta divisió en carreres es va arribar a oficialisar, com per eixemple en el cens que l'ajuntament russafí va dur a terme en l'any [[1860]], en el qual, per tal de facilitar el reconte es decidix:

El districte està travessat per la CV-500 de nort a sur i la V-30 d'est a oest. El travessa també la via del [[ferrocarril]] Valéncia-Barcelona, situant-se entre els barris de la Punta i la Fonteta de Sant Lluís les infraestructures de l'Estació de la Font de Sant Lluís.

* Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any [[1908]] segons els plans de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any [[1942]] per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, [[Prudencio Melo]], i existix en el seu jardí des de l'any [[1963]] un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.

* Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any [[1902]], quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'òbrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.

* Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys [[1767]] i [[1771]] en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la frontera flanquejada per dos torres bessones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta [[olivera]] que li servix de peana. En l'any [[1826]] es varen instalar en l'ermita els monges de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any [[1835]] degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el [[15 de juliol]] de [[1941]] es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.