Edició de «Quito»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Quito.jpg|250px|miniaturadeimagen|Fotografíes de Quito]]
 
[[Archiu:Quito.jpg|250px|miniaturadeimagen|Fotografíes de Quito]]
'''Quito''', oficialment ''San Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any [[2018]]​ en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcáñà actiu Pichincha, en la part oriental dels [[Andes]] a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals,​ les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs.
+
'''Quito''', oficialment ''Sant Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018​ en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcán actiu Pichincha, en la part oriental dels Vages a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals,​ les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs.
  
La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca [[Huayna Cápac]] convertí a Quito en una ciutat important del nort del [[Tahuantinsuyo]], territori de l'[[Imperi Inca|Imperi inca]], i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quitenya és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quitenya alcançà la seua época de major esplendor entre els [[Sigle XVII|sigles XVII]] i [[Sigle XVIII|XVIII]], aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de [[Madrit]].​ El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a [[Espanya]], els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]].
+
La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de Madrit.​ El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a Espanya, els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]].
  
És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de [[1978]]. En l'any 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalisada de l'Equador, a la volta que atres ciutats llatinoamericanes com la [[Ciutat de Panamà]] i [[San José (Costa Rica)|San José]].
+
És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de 1978.[9]En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalizado de l'Equador, a la parell de ciutats llatinoamericanes com la Ciutat de Panamà i Sant Josep.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: