Edició de «Real Monasteri de l'Encarnació (Madrit)»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Real Monasterio de la Encarnación (Madrid) 01.jpg|thumb|Frontera principal.]]
 
[[Archiu:Real Monasterio de la Encarnación (Madrid) 01.jpg|thumb|Frontera principal.]]
El '''Real Monasteri de l'Encarnació''' és un [[convent]] de [[Monja|monges]] [[Orde de Monges Agustines Recoletes|agustines recoletes]] ubicat en [[Madrit]] ([[Espanya]]). L'institució, a la que varen pertànyer dames de l'alta noblea, fon fundada per la reina [[Margarita d'Àustria-Estiria|Margarita d'Àustria]], esposa de [[Felipe III d'Espanya|Felipe III]], a principis del [[sigle XVII]]. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les [[Monasteri de les Descalces Reals (Madrit)|Descalces Reals]], un dels temples més destacats de la ciutat.
+
El '''Real Monasteri de l'Encarnació''' és un [[convent]] de monges [[Orde de Monges Agustines Recoletes|agustines recoletes]] ubicat en [[Madrit]] ([[Espanya]]). L'institució, a la que varen pertànyer dames de l'alta noblea, fon fundada per la reina [[Margarita d'Àustria-Estiria|Margarita d'Àustria]], esposa de [[Felipe III d'Espanya|Felipe III]], a principis del [[sigle XVII]]. Per les coleccions artístiques que alberga és, junt en les [[Monasteri de les Descalces Reals (Madrit)|Descalces Reals]], un dels temples més destacats de la ciutat.
  
 
L'arquitecte de l'edifici fon fra Alberto de la Madre de Dios, qui ho edificà entre els anys [[1611]] i [[1616]]. La frontera, que respon a un model d'inspiració d'estil [[Juan d'Herrera|herrerià]], de gran austeritat, va crear escola i va ser imitada per atres temples espanyols. En l'iglésia es conserven varis [[Relíquies cristianes|relicaris]] i d'un d'ells es diu que conté la sanc de [[San Pantaleó]]; i (segons la tradició) es liqua tots els anys el dia del sant, el [[27 de juliol]]. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del [[Patrimoni Nacional]] i que es pot visitar.
 
L'arquitecte de l'edifici fon fra Alberto de la Madre de Dios, qui ho edificà entre els anys [[1611]] i [[1616]]. La frontera, que respon a un model d'inspiració d'estil [[Juan d'Herrera|herrerià]], de gran austeritat, va crear escola i va ser imitada per atres temples espanyols. En l'iglésia es conserven varis [[Relíquies cristianes|relicaris]] i d'un d'ells es diu que conté la sanc de [[San Pantaleó]]; i (segons la tradició) es liqua tots els anys el dia del sant, el [[27 de juliol]]. En la clausura antiga està organisat un museu que depén del [[Patrimoni Nacional]] i que es pot visitar.

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!