Edició de «Real Monasteri de la Santissima Trinitat»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital. | |
− | + | Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]]. | |
− | + | En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre d'un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat. | |
− | + | El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu" | |
− | + | Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys despuix. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel]] | |
− | + | Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses | |
− | + | La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]]. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
− | *[http:// | + | *[http://www.valenciadelcid.com/cultural/monasteriodelatrinidad/web/index.htm Web parlant del Monasteri] |
*[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri] | *[http://jdiezarnal.iespana.es/valenciarealmonasteriodelatrinidad.html Web de Diez Arnal parlant del Monasteri] | ||
*[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle] | *[http://www.pjvalencianista.org/web/wp-content/ROGLE-Extra-MonasteriTrinitat_Estiu2014_Color.pdf Artícul sobre el Monasteri de la Trinitat en la revista Rogle] |