Edició de «Regió de Múrcia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 42: | Llínea 42: | ||
|pàgina web = www.carm.es | |pàgina web = www.carm.es | ||
}} | }} | ||
− | La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el | + | La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el sur-est de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]]. |
Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm. | Algo manco d'un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm. | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en | + | Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla. |
Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]]. | Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]]. | ||
Llínea 71: | Llínea 71: | ||
{{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | {{Comunitats Autònomes d'Espanya}} | ||
− | |||
[[Categoria:Regió de Múrcia]] | [[Categoria:Regió de Múrcia]] |