Edició de «Regne dels francs en l'época merovingia»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Merovingian dynasty.jpg| | + | [[Archiu:Merovingian dynasty.jpg|397px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]] |
El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual. | El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual. | ||