Edició de «República Checa»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox països
 
|nom = ''Česká republika''<br />República Checa
 
|image_Senyera = [[File:Flag of the Czech Republic.svg|109px]]
 
|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of the Czech Republic.svg|70px]]
 
|image_situacio = [[Archiu:EU-Czechia.svg|209px]]
 
|capital = [[Praga]]
 
|població = 10 519 000
 
|ciutat més poblada =
 
|forma de Govern = República parlamentària
 
|president = Miloš Zeman
 
|llengües = Chec
 
|coor =
 
|ubicació =
 
|altitut =
 
|superfície = 78 866
 
|densitat =
 
|gentilici =
 
|Moneda =
 
|Prefix Telefònic =
 
|Us Horari =
 
|Domini = .cz
 
|Membre de: =
 
}}
 
 
La '''República Checa''' (en  [[idioma chec]] ''Ceská republika'') o '''Chèquia''' (en chec ''Cesko'') és un Estat de la [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integra el ''[[Grup Visegrad]] '' de nacions de la [[Europa central]].
 
La '''República Checa''' (en  [[idioma chec]] ''Ceská republika'') o '''Chèquia''' (en chec ''Cesko'') és un Estat de la [[Unió Europea]] (UE). Llimita al nort en [[Polònia]], a l'est en [[Eslovàquia]], al sur en [[Àustria]], i a l'oest en [[Alemanya]]. Junt en [[Polònia]], [[Eslovàquia]] i [[Hongria]], integra el ''[[Grup Visegrad]] '' de nacions de la [[Europa central]].
  
Llínea 29: Llínea 6:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
[[File:Coat of arms of the Czech Republic.svg|thumb|right|200px|Escut de la República Checa]]
+
 
El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i argent convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes d'[[argent]] de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.
+
 
 +
El territori chec fon unificat a finals del [[sigle IX]] per la dinastia dels ''premyslitas'' (en chec ''Premyslovci'', este nom significa ''els que pensen molt''). El [[Monarquia|Regne]] de [[Bohèmia (República Checa)|Bohemia]] fon un poder regional important, sent el rei de Bohèmia un dels set electors de l'emperador del [[Sacre Imperi Romà]], les mines d'or i plata convertiren el regne en un poder que no tenia imposts, i que podia reclutar mercenaris quasi sense llímit, puix la riquea de les mines mantenia el poder del regne fins al seu esgotament. De fet, la paraula "dòlar", ve dels "thaler" o monedes d'[[argent]] de la mina de Joachimstal (actual Jáchymov) en Bohèmia.
  
 
Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any [[1348]], fundà l'[[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.
 
Durant els cinc-cents anys següents fon un regne estable, centre de cultura i educació en [[Europa central]]. Durant el regnat de [[Carles IV de Luxemburc]] (1344-1378), Bohèmia vixqué la seua época d'or (propiciada per les riques mines de la zona). Carles IV, convertí a esta monarquia en la capital del [[Sacre Imperi Romà Germànic]]. L'any [[1348]], fundà l'[[Universitat Carolina]] de [[Praga]], el centre d'estudis superiors més antic d'Europa central.
  
Despuix de la mort de [[Carles IV]], comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]].
+
Després de la mort de [[Carles IV]], comença un periodo de decadència del regne i inestabilitat política. Un dels factors foren els conflictes religiosos com les [[guerres husites]] provocades per la crema en la foguera del [[reformiste]] [[Jan Hus]] en [[1415]] en el [[Concili de Constança]].
  
Despuix de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.
+
Després de la dinastia dels reixos polonesos [[Jagellón]], en [[1526]], fon elevat al tro chec [[Ferran I d'Habsburgo]]. En est acte, i per quasi quatre-cents anys, els [[Casa d'Habsburgo|Habsburgo]] ocuparen la corona checa, i per tant, està passà a formar part del [[Imperi Austríac]], posteriorment [[Imperi Austrohúngar|Austrohúngar]]. Davall del règim dels [[Habsburgo]], Bohèmia patí guerres devastadores com la [[Guerra dels Trenta Anys]] en el [[sigle XVII]] i la [[Guerra dels Set Anys]] durant l'época de la reina [[Maria Teresa I d'Austria|Maria Teresa]] en [[1756]]-[[1763]]; pero també es beneficià de l'impuls econòmic i social que vixqué la monarquia durant els [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]] que convertí [[Bohèmia]] en el cor industrial de la monarquia.
  
Despuix del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i [[Eslovàquia]] declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].
+
Després del colapse del [[Imperi Austrohúngar]], en acabar la [[Primera Guerra Mundial]], els checs junt en els seus veïns els [[Eslovàquia|eslovacs]] s'uniren per a formar la república independent de [[Checoslovàquia]] en [[1918]]. Este nou país contenia a una gran minoria alemana, en la zona dels [[Sudets]], lo que fon usat d'excusa pels nazis per a la dissoldre [[Checoslovàquia]]quan [[Alemanya]] anexà ad esta minoria en virtut dels [[Acorts de Múnich]] en [[1938]] i [[Eslovàquia]] declarà la seua independència. L'Estat chec restant fon ocupat pels alemans en [[1939]].
  
 
Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]] '' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]] ''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o [[Eslovàquia]]) en atra, són dos països independents.  
 
Al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]], [[Checoslovàquia]] es va convertir en un [[Estat socialiste]] alineat en la [[Unió Soviètica]]. En [[1968]], una intervenció armada de forces del [[Pacte de Varsòvia]] acabà en una série de reformes impulsades pel llavors primer ministre [[Alexander Dubcek]], conegudes com la ''[[Primavera de Praga]] '' (en chec "Pražské jaro"), tendents segons els seus partidaris a crear un "''[[socialisme]] en rostre humà''". En [[1989]], Checoslovàquia adoptà el multipartidisme i escomençà ad abandonar progressivament el sistema socialiste, lo que es coneix com ''[[Revolució de Vellut]] ''. El [[1 de giner]] de [[1993]] Checoslovàquia es dividí en dos per decisió parlamentària. Des de llavors, la '''República Checa''', d'una banda, i la República Eslovaca (o [[Eslovàquia]]) en atra, són dos països independents.  
Llínea 45: Llínea 23:
 
    
 
    
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Czech Republic}}
+
 
 
* [http://www.czech.cz/es/ Lloc Oficial de la República Checa]
 
* [http://www.czech.cz/es/ Lloc Oficial de la República Checa]
 
* [http://www.radio.cz/es/ Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol]
 
* [http://www.radio.cz/es/ Actualitat i informació noticiosa de la Ràdio Praga en espanyol]
 
* [http://hora.index.Com.Pe/republica_checa.Htm Hora actual de la República Checa]
 
* [http://hora.index.Com.Pe/republica_checa.Htm Hora actual de la República Checa]
  
{{Països Europa}}
 
 
{{UE}}
 
{{UE}}
  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: